Feina feta 4 – Seguim amb la lluita interina, les seqüeles del nou conveni, la vaga del sector educatiu, la sentència favorable al personal interí i el nou grup B.
De gener del 2022 a febrer del 2023
Comencem l’any 2022 en plena negociació de l’Oferta Pública / Pla d’Estabilització dels Interins. Ens vàrem abstenir en la votació per a l’aprovació d’aquesta nova oferta pública perquè no ens van aclarir quines places sortirien per la via del concurs de mèrits i quines per la via ordinària de concurs oposició.
Els vàrem recordar la seva obligació d’establir els mecanismes per facilitar la màxima estabilització i la continuïtat laboral. Els vàrem demanar que complissin la sentència 1999/70/CE. Els vàrem demanar les dades precises del nombre de places destinades a l’estabilització, però no vam rebre cap tipus de resposta ni concreció detallada. Això ens va fer dubtar de les intencions reals de l’Ajuntament davant el compliment de la llei 20/2021 per estabilitzar a tot el personal temporal.
A més, els recordàvem que la temporalitat té gènere, essent en la gran majoria dones, que fan cura i treball a la vegada, i tant criança com cura de persones amb dependència.
La lluita per la categoria professional B va començar l’any 2021 gràcies al col·lectiu d’educadores bressol de l’Ajuntament de Barcelona, que davant l’embat precaritzador que volia imposar l’Ajuntament, va sortir al carrer i va engegar una campanya pel reconeixement de la seva tasca educativa.
Amb l’ajuda dels serveis jurídics de la CGT, vam presentar un informe jurídic demostrant que és possible desplegar la categoria B funcionarial per part de les administracions locals. Finalment, en el redactat definitiu del conveni, l’Ajuntament es comprometia a desenvolupar la categoria B.
Un èxit del col·lectiu d’educadores bressol de Barcelona que en un futur beneficiarà a molts col·lectius en conèixer el grup B.
Com cada any, la CGT a l’Ajuntament de Barcelona va convocar la vaga general feminista el 8 de març. Érem (i som) conscients que l’augment de la precarietat i de l’atur en els sectors feminitzats, i les múltiples discriminacions de gènere eren (i són) fenòmens plenament vigents i que, lluny d’aturar-se, continuen augmentant dia a dia, en el marc d’una desigualtat social creixent.
En concret, el conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i part social signant no va millorar les condicions laborals dels col·lectius més feminitzats i redueix el nostre poder adquisitiu
Al març varen començar les massives vagues del sector educatiu pels atacs que rebia la comunitat educativa. Però aquestes vagues eren molt importants, no només per a la comunitat educativa sinó per a tothom. En el sentit que el nivell educatiu d’una societat afecta al seu futur.
Les convocants d’aquesta vaga tenien molt clar els objectius de justícia, igualtat i de transformació de la societat. Vàrem demostrar que quan estem juntes podem canviar la realitat, que les vagues sí que serveixen.
També vam posar sobre la taula el tema de la jubilació que el conveni que s’havia signat pocs mesos abans no havia solucionat. Vàrem demanar la jubilació anticipada incentivada. Els laborals tenien (i encara tenen) l’opció de la “jubilació parcial amb contracte de relleu” que és una fórmula regulada que ja s’ha aplicat a l’Ajuntament de Barcelona., La “jubilació anticipada incentivada” per a funcionaris fa referència a aquells “possibles” incentius que una administració pot fer per esmorteir la pèrdua de salari dels funcionaris que optin per la “jubilació anticipada”, que en la legislació actual, implica una pèrdua econòmica que no es produeix en la jubilació parcial dels laborals. Un Pla d’ocupació podria facilitar també la renovació de la plantilla municipal.
En lloc de lluitar per la jubilació anticipada incentivada, els sindicats que van signar el conveni varen negociar el “cessament progressiu de l’activitat” (renunciar als teus dies personals de permís i acumular-los pel final de la teva vida laboral i jubilar-te uns pocs mesos abans del que et tocaria) que no només no soluciona el tema de la prejubilació sinó que tampoc és una fórmula que pugui ser atractiva pel personal més jove, que precisament el que vol és gaudir dels seus dies personals ara i no pas quan es jubili.
Ens sembla realment una mesura perversa en la mesura que serà l’excusa de l’Ajuntament per a no negociar una jubilació parcial i/o anticipada incentivada real.
Des de la CGT continuàvem (i continuarem) insistint que les propostes de foment de la jubilació anticipada són la “jubilació parcial amb contracte de relleu” per a laborals i la “jubilació anticipada incentivada” per a funcionaris.
Com cada any també vàrem fer valoració de la feina feta en seguretat i salut laboral consistent en repassar el compliment de les mesures preventives i la senyalització a diferents dependències municipals.. A més, de moltes altres actuacions que podeu consultar a la nostra web.
Com cada any, l’1 de maig, milions de treballadores i treballadors tornàrem a sortir al carrer per recordar que sabem organitzar-nos i que tenim la força necessària per canviar les regles de joc. I com cada any, la Secció Sindical de la CGT de l’Ajuntament de Barcelona va sortir al carrer com ho fem i ho farem cada cop que sigui necessari.
Al maig també vàrem negociar la norma de desenvolupament del teletreball i els criteris d’aplicació del cessament progressiu de l’activitat.
La CGT vàrem votat a favor de la norma de desenvolupament del teletreball, bàsicament en tractar-se d’una modalitat de treball voluntària i perquè molts treballadors/es així ens ho demanaven i introduïa flexibilitat a les condicions de treball, i reduïa el temps i els recursos en els desplaçaments, entre d’altres aspectes.
En relació amb els criteris d’aplicació pel cessament progressiu de l’activitat en el marc dels plans d’ordenació de recursos humans, la CGT ens vàrem abstenir amb els mateixos arguments que ja vàrem exposar per la no signatura del conveni.
Al juliol s’anuncia que la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona aconsegueix, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una sentència favorable al personal interí i que gràcies a aquesta sentència els interins i les interines ja es podran presentar, en condicions d’igualtat amb la resta de funcionaris, als concursos de personal. Inicialment l’Ajuntament va manifestar que aplicaria la sentència en tots els concursos.
Malauradament, al novembre l’Ajuntament ens informa que els seus serveis jurídics havien canviat d’opinió i que no pensaven aplicar la sentència, com si que estan fent altres administracions. Actualment estem treballant amb l’equip d’advocats que va portar la demanda judicial per tal de veure quina és la millor estratègia per obligar a l’Ajuntament a aplicar ja aquesta sentència.
Acabem l’any 2022 amb diferents lluites i reivindicacions especialment a l’IMSS (mobilitat, teletreball, estabilització i promoció) i a l’IMH (teletreball i drets d’imatge en les videotrucades) que han generat molt malestar en aquests col·lectius i que encara estan pendents de resoldre.
I arribem a l’any 2023 amb força i energia per continuar lluitant per la millora de les condicions de tota la plantilla municipal.