General

Vaga indefinida IMSS i OAC

El 5 febrer 1919 va iniciar-se a Barcelona la Vaga de la Canadenca, possiblement el conflicte laboral més important de la nostra història. I exactament 107 anys després, ahir va tenir lloc la primera jornada de vaga indefinida a dos sectors essencials de l’Ajuntament de Barcelona: l’IMSSB i les OACs.

Durant la jornada d’ahir, les treballadores i treballadors de l’IMMS i de les Oficines d’atenció, amb el suport d’altres col·lectius municipals, vam concentrar-nos davant la seu de l’IMSSB al carrer València. Malgrat que la gerència va donar l’ordre de desallotjar i tancar l’edifici, la protesta va ser massiva. A més, també vam conduir la protesta cap a la seu del PSC, el partit que governa i, com a tal, màxim responsable de la situació actual.

Si la Vaga de la Canadenca va començar com a mostra de solidaritat per l’acomiadament de 8 treballadors i va acabar amb la reducció de la jornada laboral de 8h a tot l’estat,la vaga indefinida de l’Ajuntament s’inicia una vegada l’administració ha aplicat el nou conveni, signat per CCOO, UGT i CSIF. Un conveni que, no pararem de repetir-ho, no incorpora millores reals pel global de la plantilla.

És important destacar la naturalesa d’aquest conflicte: una vaga indefinida és un fet inèdit a l’Ajuntament, i això demostra fins a quin punt l’administració està portant al límit la seva plantilla, a banda de tensionar uns serveis públics cada vegada més afeblits. 

El calendari de vagues que han acordat els i les treballadores de l’IMSS i les OACs reunits en assemblea són els següents:

La Vaga de la Canadenca va durar 44 dies i es va desenvolupar de manera progressiva: un fet puntual va conduir a la paralització de la ciutat, gràcies als diferents gremis obrers que es van anar sumant a la vaga. Avui són l’IMSS i les OAC’s els qui donen el tret de sortida a una vaga indefinida i, a banda de la solidaritat que ja reben d’altres sectors municipals, tant de bo la guspira de la vaga vagi encenent tota la plantilla. Així ens consta que comença a passar.

No podem acceptar un conveni més lesiu que els anteriors, especialment en els sectors més feminitzats i d’atenció directa de l’Ajuntament. Sabem que el conflicte que ens han imposat pot ser llarg, i que si s’aconsegueixen millores en les nostres condicions de feina, l’administració intentarà negociar-les amb els sindicats que han signat aquest conveni. Però als centres de treball en vaga tenim molt clar que tot el que s’aconsegueixi a partir d’ara serà a conseqüència de la nostra lluita. És el moment de la unitat, la solidaritat i la determinació a tots els centres de treball, fins a aconseguir els nostres objectius.

Per uns serveis públics dignes i unes condicions laborals justes, ens sobren motius:

  • Negociació del conveni sense escoltar la plantilla, amb pèrdua de drets i desigualtats entre treballadores que fan la mateixa feina.
  • Aplicació desigual de la reducció de jornada: les 35 h no són per a tothom ni amb la flexibilitat necessària per a la conciliació, perdent els dies de compensació extraordinaris.
  • Manca d’augment de plantilla, de millora de condicions en el personal interí i falta de cobertura de baixes, fet que incrementa la sobrecàrrega de feina i empitjora l’atenció.
  • Precarització dels sectors feminitzats i consolidació de diferències salarials i laborals dins el mateix Ajuntament
  • Pèrdua de drets laborals i poder adquisitiu, mentre comandaments i càrrecs directius augmenten els salaris, perdem el 6% de la nòmina les persones que fem reducció per conciliació.
  • Horaris i jornades excessives i poc saludables, amb llargues hores d’atenció directa al públic.
  • Externalitzacions i manca de municipalització, que generen desigualtats entre professionals del servei públic.
  • Retallades en recursos i prestacions a la ciutadania i augment de la burocràcia, que redueix el temps d’atenció directa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *