Conveni 25-28: les “millores” que ens fan perdre drets

Estat meses de negociació

Les meses del conveni avancen amb lentitud i amb una proposta de l’administració que ens sembla del tot insultant, ens volen vendre com una gran victòria el que en realitat és una presa de pèl, la reducció de jornada a 35 h, sense augment de pressupost, discriminant sectors, sobrecarregant i obviant cap millora més. I per rematar ens presenten millores econòmiques pels comandaments i engrunes pels nivells més baixos.

Des de CGT defensem la jornada de 35 h, però no a qualsevol preu.

Ens han dit que sí a la reducció de 35 hores de jornada laboral, però amb condicions inacceptables:

• Sense augment de plantilla per compensar la reducció de 2,5 h que farem.
• Desapareix l’horari d’estiu. No queda clar llavors si tornem a fer una tarda setmanal durant tot l’any (aquells horaris que així ho feien.)
• Sense garantir l’aplicació a serveis essencials com SPEIS, CEB i IMEB.
• Sense augment del pressupost.

De fet, ens han demanat que siguem nosaltres els qui “pensem” com aplicar-ho sense cost addicional. Una autèntica vergonya!

Per acabar-ho d’adobar, ho justifiquen dient que aquesta mesura ja els suposa 45 milions d’euros, perquè compten els “diners indirectes”, és a dir, que si es redueixen hores, el preu/hora puja… una manipulació intolerable.

Des de CGT defensem absolutament la jornada de 35 hores com una mesura per recuperar temps per la vida personal i millorar la salut laboral, però no a qualsevol preu. Recuperar temps per viure és una reivindicació justa i necessària, però ha d’anar acompanyada de més plantilla, planificació i igualtat real per a tothom.

Això no és una millora: és un parany.

No permetrem que aquesta mesura serveixi per justificar l’estancament d’altres reivindicacions urgents com la millora salarial

Diuen que aquesta reducció de jornada és una “pujada lineal de sou”, però després d’haver perdut més d’un 30% de poder adquisitiu, aquesta mesura no ens compensa ni de lluny. A Barcelona, amb els preus disparats, això no ens ajuda a pagar les factures, per tant, és del tot insuficient.

A més, en el paquet de propostes que l’administració presenta sota l’etiqueta de “millores” no acaba aquí: S’imposen mesures de control i vigilància com l’aportació obligatòria de documentació medica privada en l’empresa de control de baixes de Q-ready. Es retallen drets vinculats a la cura i a la conciliació, el 6% del sou que cobraven les persones amb reducció de jornada per cura de fills/es de 6 a 13 anys passa a ser una “ajuda” (s’haurà de justificar amb tiquets). S’introdueixen canvis en el cessament progressiu, per tenir els mateixos dies de jubilació anticipada, ara caldrà fer informes i mentorització. La carrera horitzontal promesa, se la carreguen i els nostres diners continuen anant al pla de pensions. A més, limiten la mobilitat proposen fer-la cada 4 anys, totalment insuficient amb el volum actual de personal funcionari, el desenvolupament professional aturat mantenint la desigualtat entre sectors i categories. En resum, ens venen retrocessos com si fossin avenços.

Pel que fa als suposats “guanys” del conveni, les millores reals són mínimes i afecten a molt poca gent. Només s’amplia la categoria B a l’Agència de Salut Pública (amb pocs llocs), una quarantena d’administratius C2 pujarien de nivell 14 a 16, i es permet reduir jornada per cura d’un fill/a fins als 14 anys sense cap compensació econòmica. També s’introdueixen 2 complements puntuals (suport a direccions de serveis socials, servei permanent) i compactació de quatre dies per a mitges jornades, mesures amb impacte limitat i cost zero o mínim per a l’administració.

Arribat aquest punt de la negociació on ja hem acabat les meses de negociació general i ara comencen els annexos, i on les úniques millores on han posat diners és a pagues pels caps, ens preguntem, on pensen posar el pressupost destinat a la negociació del conveni???

Les línies vermelles de la CGT

Des de CGT hem deixat clar que la prioritat és recuperar poder adquisitiu, i la justícia de condicions pels col·lectius feminitzats. 

Les nostres línies vermelles són innegociables:

1. Increment del complement específic per revertir la bretxa salarial i la pèrdua de poder adquisitiu, especialment als nivells més baixos. 
2. Reducció de la jornada laboral a 35h a tots els sectors i augment de la plantilla  per evitar sobrecarregar encara més els serveis públics. 
3. Que s’apliquin les mesures del Pla d’Igualtat que dormen en un calaix, especialment a bressol i IMSS.
4. Que es professionalitzin categories, hi ha massa gent fent feines de categories superiors sense reconeixement ni sou.
5. Revisió urgent de tots els complements desiguals.

També reclamem que es faci pública la informació econòmica del conveni: volem saber quin pressupost hi ha i on va a parar.

La plantilla ha de decidir

Després de nou mesos reclamant-ho i de recollir més de 3.000 signatures, la Junta de Personal finalment ha votat la proposta de CGT donada suport per Intersindical i Àbacos perquè la plantilla pugui refrendar el conveni.

Els sindicats majoritaris han tombat la proposta:

• A favor: 14 vots (CGT, Intersindical, Àbacos)
• En contra: 26 vots  (CCOO, UGT, CSIF)
• Abstenció: 1 vot (SIP)

Hem aconseguit que el debat surti a la llum i que tothom vegi qui defensa la democràcia sindical.

Nosaltres ho tenim clar: Cap signatura sense vot de la plantilla.

El que es decideixi ara marcarà el futur de les nostres condicions laborals per als pròxims anys.
Per això és imprescindible que ens trobem totes, informades i organitzades, per valorar el que ens estan plantejant, decidir col·lectivament com respondre i preparar les accions necessàries per defensar els nostres drets.

Vine a l’assemblea el 22/10 a les 10 h a cotxeres de sants amb hores autoritzades per l’administració.