Desdejuni reivindicatiu: Dimarts 23 de juny de 10h a 12h. Gran Via Corts Catalanes 184
Les plantilles de les oficines de Trànsit de Barcelona i Sabadell han anat disminuint, igual que en la resta de l’Administració, però s’està arribat a una situació límit. Aquesta situació pot afectar més de 5 milions de persones (2 milions que per proximitat geogràfica els tocaria anar a Sabadell) no sols de la província de Barcelona sinó també, donat el col·lapse que sofreixen les Prefectures de Trànsit de Tarragona, Lleida i Girona, de la resta de Catalunya que acaben intentant agafar cita prèvia on sigui.
La reducció de personal es deu a diferents motius, entre ells, les jubilacions (plantilla molt envellida amb una mitjana pròxima als seixanta anys o més), els trasllats a altres organismes de l’administració en concursos de trasllat i la no incorporació de nou personal (a Barcelona després de l’última incorporació de personal de nova oposició, sobre 43 llocs NOMÉS s’han cobert la meitat).
La plantilla teòrica a Barcelona és de prop de 300, que inclou tant el personal d’oficina com el personal examinador, encara que actualment prop del 50% dels llocs estan vacants. L’arribada del període estival i la reducció de personal per vacances pot provocar una situació d’asfíxia a la ciutadania que veurà molt complicada l’obtenció de cita prèvia presencial.
Aquesta falta de personal està provocant una enorme dificultat a l’hora d’aconseguir una cita presencial amb el que s’està enviant a la ciutadania a la tramitació electrònica (molt complicada per la bretxa digital existent en la societat i per les deficients aplicacions de la DGT que sofreixen caigudes constants de funcionament) o pagant diners anar a una gestoria, en una clara mostra de privatització d’un servei públic consentit per uns gestors del públic (digui’s classe política o alts càrrecs de la DGT) que sembla estar més per defensar els seus interessos particulars que els de la ciutadania a la qual representen.
La secció sindical de CGT en la DGT hem denunciat aquesta situació de falta apressant de personal i la resposta des de la Direcció Provincial de Barcelona és que “la solució la té Madrid”. Mentrestant, la possibilitat de l’arribada de personal interí…continua sent una promesa.
Aquesta situació genera nerviosisme i estrès entre el personal existent per l’evident increment de les càrregues de treball (el personal no sols ha de fer treball d’atenció al públic sinó també la tramitació telemàtica de la ciutadania, que cada vegada és major i que no es realitza automàticament, o els expedients aportats per les gestories que han d’acabar tramitant-la una treballadora de l’oficina).
