CGT i FTC-IAC denunciem que l’administració de justícia tanca els ulls davant la gestió nefasta de les Urgències del Hospital del Mar.
El Sindicat de Sanitat de Barcelona de la CGT i la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC-IAC) volem denunciar públicament, en primer lloc, que l’Administració Judicial, concretament la Plaça número 9 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Barcelona, ha necessitat set mesos per a pronunciar-se i acordar la inadmissió de la querella criminal interposada contra el Departament de Salut i el Consorci Mar Parc de Salut per la possible comissió dels delictes d’abandó col·lectiu i manifestament il·legal d’un servei públic i homicidi imprudent com a conseqüència de les morts de pacients que, la palesa manca d’adopció de mesures i dotació de mitjans necessaris per a impedir les estances perllongades (boarding) dels pacients en el Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar de Barcelona , està provocant de forma sistemàtica. Aquesta demora en resoldre a nivell judicial sobre l’admissió a tràmit d’una querella criminal interposada respecte d’una situació tan greu resulta especialment preocupant, ja que afecta al dret d’obtenir una resposta judicial en un termini raonable i genera una evident sensació de desprotecció davant fets de tal rellevància.
En quant al contingut de la resolució que inadmet la querella criminal contra els responsables del Departament de Salut i del Consorci Mar Parc de Salut, manifestem la nostra més absoluta indignació i rebuig davant la decisió del referit òrgan judicial.
Considerem un insult a la ciutadania i una mostra de complicitat institucional que la justícia qualifiqui de «falta d’aparença delictiva» una situació de col·lapse que està costant vides.
La nostra denúncia no es basa en meres opinions, sinó en una sòlida base fàctica i d’evidència científica que el jutjat ha preferit ignorar.
Està àmpliament documentat que el fenomen del «boarding» (la permanència innecessària en urgències per falta de llits) s’associa directament amb un augment de la morbimortalitat i pitjors resultats clínics que pot afectar a la salut de les persones.
• Els pacients que romanen més de 6 hores en urgències tenen un 34% més de probabilitats de morir durant la seva hospitalització.
• La literatura científica certifica que l’estada prolongada augmenta dràsticament el risc de delírium, un quadre vinculat a la deterioració cognitiva i a una mortalitat del 37% als sis mesos en adults majors.
• Cada hora addicional en aquest entorn inapropiat augmenta el risc d’agitació i aïllament emocional, afectant especialment persones amb demència o pacients octogenaris i nonagenaris.
• La saturació crònica, on s’han arribat a acumular 170 pacients en un espai per a 110, afavoreix l’error humà i incrementa la mortalitat hospitalaria.
Els fets exposats a la indicada querella criminal són perfectament acreditables d’haver-se incoat a nivell judicial les corresponent diligències d’investigació a l’efecte, podent demostrar plenament aquestes que en determinades dates clau de col·lapse extrem es van produir les morts al referit servei d’urgències a les que s’ha fet alusió. Concretament, el 9 de desembre de 2025, un pacient de 82 anys va morir després de 40.
hores. Pocs dies després, el 13 de desembre, es van produir dos decessos més de pacients de 92 i 93 anys, que acumulaven 70 i 58 hores d’estada en urgències respectivament.
Volem ser totalment clars: procedia la investigació de si aquestes morts van ser causades directament per l’estada prolongada en excés en el servei d’urgències, per molt que tenim la seguretat que el personal sanitari va tractar aquests pacients amb la màxima professionalitat i humanitat possible, malgrat les condicions deplorables de treball. En aquest sentit, considerem que existeixen indicis suficients per a investigar si aquestes morts es podrien haver evitat amb la derivació dels pacients a una planta d’hospitalització en un temps prudencial.
Si més no, amb l’evidència científica que es va aportar amb la indicada querella criminal, que certifica com el boarding incrementa la mortalitat, el fet que es produeixin decessos en aquest context d’estades de fins a 159 hores, son proves que clarament constitueixen indicis que permetien fonamentar la incoació d’una nvestigació judicial, de caràcter penal, al respecte.
La decisió judicial d’arxivar la causa emparant-se en el «principi d’intervenció mínima» és un desistiment de funcions que deixa via lliure a l’administració per a continuar vulnerant el Dret a la protecció de la salut que reconeix l’article 43 de la Constitució Espanyola.
Denunciem que, altrament, amb l’arxiu de la querella sense ni tan sols investigar, l’Administració Judicial de l’estat està protegint una ineficiència sistèmica i una omissió de mesures de seguretat clínica que la Direcció de l’Hospital i el Govern son perfectament conscients que existeixen. No és una «recerca prospectiva«, és l’exigència de responsabilitats davant decessos evitables provocats per una gestió de la sanitat pública negligent.
CGT i la FTC-IAC no acceptarem que es tanquin les portes de l’Administració Judicial mentre la salut i la vida de la classe treballadora i dels nostres majors segueix en risc en els passadissos dels hospitals.
Anunciem que presentarem immediatament els recursos que resultin procedents a l’efecte davant les instàncies judicials competents. Esgotarem totes les vies legals i sindicals perquè el col·lapse sanitari i la gestió negligent no quedin impunes.
La salut no pot ser una moneda de canvi en mans de gestors públic ineficients i una Administració Judicial que mira cap a un altre costat.
