L’estat hereu de la dictadura franquista que tenim a Espanya ha demostrat una vegada més que no està disposat al fet que es posi en dubte la seva hegemonia i que davant qualsevol intent de desobediència civil la única reacció continua sent la repressió.
Com a anarcosindicalistes rebutgem tota actitud repressiva de qualsevol estat (existent o en projecte) i la sentència de l’1-O és un clar exemple que la justícia burgesa sempre defensa l’ordre establert. A més aprofundeix en la criminalització de qualsevol mena de desobediència civil i acció directa al carrer, penalitzant-la amb més duresa i amb un nivell de repressió que va en augment des que es va aprovar l’anomenada «Llei mordassa» del 2015, però que ve de molt de temps enrere, des del cop d’estat de 1936. Repressió que no han dubtat a exercir amb la mateixa duresa tant el govern espanyol com el català davant qualsevol intent de mobilització de la classe treballadora.
Les forces repressives dirigides des de Madrid no dubten a exercir la mateixa força coercitiva amb què actuen les policies de Catalunya davant qualsevol intent de posar en dubte el sistema econòmic o l’ordre social capitalista. Atès que defensem la llibertat individual i col·lectiva per a caminar cap a una societat llibertària, rebutgem tota mena de repressió que s’exerceixi sobre la població.
Cap estat ens farà lliures i davant l’augment de la repressió no ens queda més camí que l’autoorganització i l’acció directa al carrer.
Barcelona a 16 d’octubre de 2019
El estado heredero de la dictadura franquista que tenemos en España ha demostrado una vez más que no está dispuesto a que se ponga en duda su hegemonía y que ante cualquier intento de desobediencia civil la reacción sigue siendo la represión.
Como anarcosindicalistas rechazamos toda actitud represiva de cualquier estado (existente o en proyecto) y la sentencia del 1-O es un ejemplo que la justicia burguesa siempre defiende al orden establecido y además ahonda en la criminalización de cualquier tipo de desobediencia civil y acción directa en la calle, penalizándola con más dureza y con un nivel de represión que va en aumento desde que se aprobó la llamada “Ley mordaza” allá por el 2015 pero que viene de mucho tiempo atrás, desde el golpe de estado de 1936. Represión que no han dudado en ejercer con la misma dureza tanto el gobierno español como el catalán ante cualquier intento de movilización de la clase trabajadora.
Las fuerzas represivas dirigidas desde Madrid no dudan en ejercer la misma fuerza coercitiva con que actúan las policías de Catalunya ante cualquier intento de poner en duda el sistema económico o el orden social capitalista. Dado que defendemos la libertad individual y colectiva para caminar hacia una sociedad libertaria, rechazamos todo tipo de represión que se ejerza sobre la población.
Ningún estado nos hará libres y ante el aumento de la represión no nos queda más camino que la autoorganización y la acción directa en la calle.
Barcelona a 16 de octubre de 2019
