Noticias

LA NOSTRA SALUT, EL SEU NEGOCI

Quan el xantatge esdevé un costum.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut. 

I es que anualment, cada equip signa un “acord de gestió” que no és sinó una mesura de control de la despesa. Si el compleix, les treballadores rebem una bonificació econòmica. Entre altres punts, l’acord fixa una despesa màxima en concepte de contractes. I com es controla aquesta despesa? No contractant substituts.

El missatge és clar : Si contractes suplents,  adéu bonificació econòmica.

Aviat farà un any que la CGT vam convocar una vaga de TOTA l’atenció primària per aturar el seu deteriorament progressiu. Però l’acord signat entre l’ICS i el sindicat “Metges de Catalunya” no ha canviat res en la política sanitària ni ha millorat les nostres condicions laborals. 

A l’atenció primària continuem funcionant amb un pressupost al voltant del 17% (la OMS recomana el 25%). Les treballadores continuem sacrificant hores de repòs i personals per atendre les necessitats de la població, treballant amb menys personal i material del necessari. 

Avui volem alçar un cop més la veu no sols per denunciar la manca de finançament, la manca de personal i el deteriorament de l’atenció primària, sinó també per animar a les companyesi a les direccions d’equip a no cedir davant el xantatge que suposen els objectius econòmics imposats i denunciar públicament  les mancances amb què treballem, que no fan res més que posar en perill la nostra salut i la de les persones que atenem.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut. 

I es que anualment, cada equip signa un “acord de gestió” que no és sinó una mesura de control de la despesa. Si el compleix, les treballadores rebem una bonificació econòmica. Entre altres punts, l’acord fixa una despesa màxima en concepte de contractes. I com es controla aquesta despesa? No contractant substituts.

El missatge és clar : Si contractes suplents,  adéu bonificació econòmica.

Aviat farà un any que la CGT vam convocar una vaga de TOTA l’atenció primària per aturar el seu deteriorament progressiu. Però l’acord signat entre l’ICS i el sindicat “Metges de Catalunya” no ha canviat res en la política sanitària ni ha millorat les nostres condicions laborals. 

A l’atenció primària continuem funcionant amb un pressupost al voltant del 17% (la OMS recomana el 25%). Les treballadores continuem sacrificant hores de repòs i personals per atendre les necessitats de la població, treballant amb menys personal i material del necessari. 

Avui volem alçar un cop més la veu no sols per denunciar la manca de finançament, la manca de personal i el deteriorament de l’atenció primària, sinó també per animar a les companyesi a les direccions d’equip a no cedir davant el xantatge que suposen els objectius econòmics imposats i denunciar públicament  les mancances amb què treballem, que no fan res més que posar en perill la nostra salut i la de les persones que atenem.

 Perquè si no ho denunciem, ens convertim en còmplices.  

 Perquè si no ho denunciem, ens convertim en còmplices.  

Arriba
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad