Pels drets i les llibertats

L’1 d’octubre de 2017 serà recordat com una autèntica revolta popular pacífica en defensa dels drets civils, polítics, socials i en exercici del dret a l’autodeterminació. Però mai oblidarem els centenars de persones ferides, milers de cops de porra, bales de goma, escoles destruïdes. Els nostres carrers es van omplir de terror i sang. Sang, la nostra, la del poble. Les porres, les de sempre, les de les forces de seguretat de l’Estat. Ja feia setmanes que vèiem com la repressió s’intensificava i afectava directament a milers i milers de treballadors i treballadores. Aquell diumenge, però, vam veure com es va superar el pitjor dels escenaris previstos.

És inacceptable que qui no té capacitat per convèncer per la raó provi d’imposar-se per la força, i hem vist com trenquen les més elementals garanties democràtiques i com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar retallant els nostres drets fonamentals. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Som a les portes d’una sentència judicial, la de les preses i presos polítics, que pot significar la normalització i consolidació definitiva d’un sistema repressiu i punitiu que castiga organitzar un referèndum mentre promou i legitima comportaments neofeixistes, amb el suport de potents mitjans de comunicació còmplices que aplaudeixen la violació dels drets més elementals .

Compartim la indignació de totes pels empresonaments i l’exili de polítiques i polítics i activistes socials per causes relacionades amb el procés i el referèndum de l’1-O, o per l’exercici de les llibertats d’expressió (Valtónyc) i manifestació i, davant de tot això, fem una crida a fer front a la repressió i al sistema de venjança autoritària que anomenen “justícia”. Si tenen èxit en els seus propòsits, podem estar segures que aquesta via autoritària serà la forma de gestionar tots els conflictes socials i laborals que es donin a Catalunya d’ara en endavant. I no ho podem permetre.

Reforma laboral, llei mordassa, muntatges policials, criminalització de la protesta, persecució de vaguistes i docents, operació Pandora, exili, empresonament i pròrrogues de presó preventiva per motius polítics.

NO ENS CALLARAN!

Secció Sindical de la CGT de l’Ajuntament de Barcelona