Serveis Socials

RETALLADES EN LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA, EN FEMENÍ I PLURAL

 El passat 1 de maig el Govern central va anunciar una retallada del 50% del pressupost de la Llei de la Dependència, que a la pràctica, suposa la seva derogació encoberta.

Des de CGT Serveis Socials volem expressar el nostre rebuig a aquesta retallada que ataca a la població més vulnerable en un context difícil i té conseqüències molt perjudicials, no només per a les persones dependents, sinó també per a les persones cuidadores, les professionals de la cura i els propis centres de serveis socials.

La retallada de 1.008 milions d’euros suposa gairebé el 50% sobre el pressupost total de 2.200 milions d’euros. L’encariment en un 5% del copagament que es preveu implantar progressivament, la supressió de la cotització per a les persones cuidadores ja aplicada l’any passat, les retallades en les prestacions econòmiques i les hores d’atenció, són les suposades mesures d’estalvi que permetran al govern “racionalitzar i modernitzar” l’atenció a les persones dependents.

Les persones dependents són clarament les més afectades. La manca d’ajuts suposarà que bona part de la població dependent no podrà assumir el cost dels serveis d’atenció dels quals ara disposa, augmentant així les possibles situacions de risc. O si no tenen més opcions, els suposarà un empobriment considerable.

Pel que fa a les persones cuidadores, dones en un 90%, suposa un augment del treball de cura no remunerat, agreujant les desigualtats de gènere i les situacions personals de sobrecàrrega, molt influïdes també per les desigualtats socials. Les retallades en els serveis d’atenció dificultaran encara més la inserció laboral de dones amb persones dependents a càrrec

Aquesta nova reforma comportarà també una destrucció i precarització important de llocs de treball de les nostres companyes professionals de la cura, un col·lectiu amb una presència femenina indiscutible que pateix de forma endèmica la precarietat i manca de reconeixement.

Novament es posa en evidència que les retallades en els serveis públics bàsics tenen un impacte de gènere desastrós, afavorint l’atur femení i el retorn a la clàssica divisió sexual del treball, robant-nos a les dones els drets i oportunitats lluitades històricament.

Per últim, volem fer esment de l’impacte als centres de serveis socials de les retallades en la Llei de la Dependència. L’aplicació d’aquesta llei va comportar canvis significatius als nostres centres per a poder desenvolupar el nou encàrrec. Un encàrrec que partia d’un enfoc essencialment burocràtic i que, amb la nostra professionalitat, hem dotat de sentit, afavorint una atenció digne a les persones dependents i les seves cuidadores, anant més enllà del pur tràmit. Un encàrrec complexe principalment per la manca d’informació i les modificacions constants amb les quals s’ha hagut d’afrontar per part de les companyes. Ja va ser difícil explicar les darreres retallades, contenir la preocupació i el malestar que van originar… Amb la retallada actual del 50% del pressupost, el desconcert creix, seran més encara les males notícies a transmetre, el malestar a contenir, les dificultats i desatencions originades per les retallades a les quals haurem d’intentar donar sortida per altres vies.

Els i les professionals som un recurs bàsic, però necessitem que l’Administració ens doni les eines adequades per a poder garantir els drets socials bàsics de la ciutadania.

Ja n’hi ha prou de cuidar als bancs, al sector privat i als corruptes!! Volem una Administració al servei del benestar de la població!!!

Per tot això us animem a mobilitzar-vos i a difondre les mobilitzacions entre les persones afectades per les retallades als serveis públics.

TRAGUEM-LOS LA CARETA!

Molts i moltes professionals dels serveis socials d’atenció primària estem assistint amb ràbia i impotència al desmantellament de tot un model d’atenció social que hem construït amb esforç al llarg dels anys, a partir de la nostra experiència laboral i d’un convenciment ferm i contrastat sobre la dimensió social de les desigualtats i la pobresa.

Tot i amb els nostres dubtes i matisos sobre aspectes com la discrecionalitat o no del PIRMI, la universalitat dels serveis socials, la delimitació de l’acompanyament en el treball cap a la major autonomia possible… la nostra trajectòria com a col·lectiu professional ve definida per un principi bàsic: la superació del assistencialisme com a model d’intervenció social.

Sabem millor que ningú que hi ha situacions personals i familiars que demanden de l’Administració un rol supletori per a cobrir mancances irreversibles o temporalment inassolibles per part de l’entorn proper. Tant en aquests casos com en aquells en que cal un suport mentre acompanyem en el procés de millora, els serveis socials han de disposar de recursos tant assistencials com socioeducatius per atendre adequadament a la ciutadania que ho necessiti.

Però fins aquí. Parlem d’assistencialisme quan del rol supletori la institució en fa tot un model d’atenció social. La retallada en prestacions universals com les pensions o subsidis d’atur, la Llei de la Dependència, les beques de menjador i llibres… i per contra, l’orientació a realitzar ajudes econòmiques discrecionals per a cobrir-les, és un cas paradigmàtic de fins on pot arribar aquest model i al mateix temps, quin és el seu sentit últim.

Voldríem ressaltar aquí que no es tracta només que el model assistencialista posi en dubte la identitat de la nostra professió, sinó que qüestiona obertament els principis democràtics i de justícia social sobre els quals fins ara s’assentava la nostra societat.

La retallada de drets a favor de les ajudes discrecionals, més enllà de la feinada que ens genera, a nivell conceptual suposa la individualització de les causes de la pobresa i de les respostes per afrontar-la, culpabilitzant a la població pel què li ha tocat viure, enlloc de responsabilitzar-la pel què fa amb el què li ha tocat viure (que en certa manera és la nostra tasca). S’invisibilitza així la dimensió social de les causes de la pobresa, i fent-ho, se’n treu la responsabilitat tant de la resta de la societat com de les polítiques i institucions que la generen.

Estem dient llavors que darrera del model assistencialista i el desmantellament dels serveis públics hi ha una voluntat de no assumir responsabilitats?

Tant de bo fos només això.

L’ assistencialisme, com la resta de models d’atenció, respon a una ideologia concreta. En aquest cas, una ideologia d’una classe privilegiada a qui no interessen els drets socials pel conjunt de la població, donat que posa en joc els seus privilegis. Una classe privilegiada que no creu en els serveis públics, malgrat li ha interessat assumir-ne la gestió per a desmantellar-los. Un desmantellament orientat a afavorir els seus interessos en el sector privat (mútues mèdiques, plans de pensions, educació privada…), sovint transvasant-hi també fons públics.

Els darrers mesos en el nostre sector hem viscut nombrosos exemples d’aquest procés, com el Projecte Paidós que gestionarà Càrites, la cessió també a Càrites d’habitatges per a persones en risc d’exclusió malgrat la demanda no coberta de Pisos d’Emergència per part dels Serveis Socials municipals… O el finançament generalista de places de PQPI a centres privats des del Institut Municipal de Serveis Socials, que, en un atac de generositat sorprenent, assumeix competències d’altres quan té les seves sense resoldre.

Malgrat ens ho vulguin fer creure, aquest transvasament al sector privat no respon només a una política d’estalvi, sinó a un interès en potenciar un model voluntarista d’atenció social. A grans trets i sense voler ser simplistes, és als serveis públics on es gestiona la plasmació dels drets de la ciutadania, al sector privat es gestionen voluntats interessades.

A un altre nivell, aquestes polítiques, a més d’enriquir el sector privat afí, busquen la dependència econòmica de les entitats potencialment crítiques envers l’Administració, per tal de silenciar-les.

Per tots aquests motius, la gestió de la crisis al nostre sector suposa un atac frontal als principis identitaris de la nostra professió i a la justícia social que no hem de passar per alt.

Us animem a participar a totes les lluites que s’estan organitzant per a defensar els interessos de la majoria i els principis democràtics i de justícia social que ens constitueixen.

De moment, el proper novembre serà un mes de mobilitzacions, tant a nivell municipal com a nivell general amb la Vaga del dia 14. Tots i totes som necessàries en aquesta lluita, no hi faltis.

Salut i Serveis Socials públics de qualitat!

cgtserveissocials@gmail.com

CGT SERVEIS SOCIALS

El treball als serveis socials municipals s’ha caracteritzat recentment per l’impacte de 3 factors:
– La legislació sobre la dependència
– L’impacte social de la crisi econòmica
– La desregulació orgànica amb la creació d’un organisme autònom

Des del 2010 les treballadores/ors de serveis socials han estat inclosos dins l’organisme autònom Institut Municipal de Serveis Socials (des d’ara IMSS), de manera que separant l’organització de la matriu /Ajuntament de Barcelona , s’incorpora més complexitat i duplicitat organitzativa però també més formes d’ocultar i fer menys transparents aspectes clau de la gestió pública com la contractació i sobretot la subcontractació de personal.

La classe política davant la impotència de reformar unes administracions públiques massa jerarquitzades i burocratitzades i sobretot massa sotmeses als grans interessos privats o dels sectors més foscos de l’estat tira pel dret per desregular-les cada cop més i facilitar-ne la seva privatització paulatina o definitiva.

L’Administració municipal ha adaptat la organització i la substància del treball en serveis socials a aquestes noves circumstàncies :
– amb retard i incumpliment manifest de la legalitat
– excusant les mancances i debilitats pròpies en els defectes de la Generalitat
– carregant sobre el treball els dèficits i mancances en infraestructura i personal
– reorganitzant amb manca de transparència i desregulant la organització (creació d’organismes autònoms)
– No negociant amb els treballadors organitzats i mobilitzats
– Privatitzant el necessari creixement de personal en consonància neoliberal amb la desregulació i el negoci privat

Calendari SSAB CGT

febrer 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728