General

“ Si no és correcte no ho facis. Si no és veritat, no ho diguis.” (Marc Aureli, emperador romà) DE VOLTA AMB ELS COMUNICATS D’AUTOPROPAGANDA

DE VOLTA AMB ELS COMUNICATS D’AUTOPROPAGANDA

Com recordareu, en el nostre anterior escrit, parlàvem de la celeritat amb la qual alguns sindicats enviaven comunicats (que per cert qualsevol dia els enviaran abans de començar les reunions) explicant el que s’aprova a les meses de negociació amb l’administració. I també, com qual Màgic Andreu, posant-se el medalló en acabar la funció.

Bé, bromes a part, si ens adrecem a vosaltres avui, no és per això, tot i que ja avorreix. Sinó perquè en els comunicats que han enviat els sindicats majoritaris, hi ha coses que no estan bé i de les quals us fem una breu exposició:

COSES QUE NO DIUEN

 No diuen, per exemple, que  davant la lluita contínua que tots els sindicats fem des de fa temps per a que es regulin els complements d’atenció directa allà on no n’hi han i correspondrien, volen portar la seva negociació (que és quan s’estarien regulant coses noves) a una mesa derivada de la de seguiment del conveni (que és l’encarregada de vigilar, exclusivament, l’acompliment d’allò acordat en el mateix) anomenada “comissió d’atenció al públic”. En comptes de a la legítima mesa de negociació, és a dir, la Mesa General. La qual cosa implicaria la irregular exclusió de la majoria dels sindicats.

SOBRE EL PERSONAL INTERÍ

En un dels comunicats es diu que l’Oferta Pública que està en marxa és “un pas més per aconseguir la regularització de la situació laboral del nostre personal interí”.

I ens hem de preguntar, quan parlen de regularització, es refereixen a les persones interines o al lloc que ocupen? Per lògica, s’han de referir a que aquell lloc serà ocupat per aquella persona que superi el procés, que pot o no ser l’interí o interina de la casa, amb tot el que això implica.

També es diu que “la legislació espanyola només permet obtenir la plaça dins del funcionariat a través d’un procés d’oferta pública basat en els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat”.

Resulta curiós que parlin de legalitat aquells que durant dècades han estat còmplices de les diferents administracions, creant una immensa borsa d’interins en “frau de llei” i que fan negoci amb la formació per a les oposicions.

En aquest mateix comunicat parlen de cants de sirenes, de sentències llunyanes, d’especulacions i de rumors. Però perquè no ho expliquen tot? Des de la famosa sentència europea,  hi han hagut algunes sentències a l’estat espanyol tant favorables com desfavorables als interins. Però aquesta no és la qüestió, sinó que mentre el govern espanyol està estudiant com fer canvis en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (per tal de facilitar la conversió del personal interí en fix, sobretot, desprès de la “llunyana” sentència europea); mentre al parlament de Catalunya s’ha presentat una Proposició de Llei per estabilitzar el personal interí; mentre a la diputació de Sevilla s’ha pactat amb els sindicats anul·lar les dates de les oposicions mentre no hi hagi un pronunciament de l’Estat que solucioni la situació dels interins afectats de llarga durada… Què es fa a l’Ajuntament de Barcelona? Res.

Amb la sentència europea i sobretot, la d’Alacant, les quals ja vam comentar en escrits anteriors, s’ha obert el meló i ara hauran de fer jocs malabars per “solucionar” una situació que han creat colze amb colze Ajuntament i sindicats majoritaris. I per això, abans no hi hagi un gran Pacte d’Estat per modificar la legislació al respecte, es volen treure de el mort de sobre prosseguint amb els processos selectius, la seva única línia argumental.

I tot això explica els seus comunicats de defensa dels funcionaris interins (quan ho fan), amb la boca petita.

Finalment dir-vos que s’estan fent córrer rumors que la CGT està en contra de l’Oferta Pública. Això no és cert, simplement estem farts de demanar per activa i passiva que no es convoquin places ocupades per personal interí amb més de tres anys d’antiguitat, mentre no es resolgui la seva situació. Tant costa aquest petit gest? A què tenen por? Hi ha res que no sabem?