I què hi ha de la CGT?

Parlem una mica de nosaltres? Va vinga, que serà un moment i ja s’acaba la sèrie de correus-e.

Som els més millors? No, que va, ni ho som ni ho volem ser.

Et prometem aconseguir el millor de la vida? No, que va, trista vida si el millor son 4 engrunes laborals.

Et direm que tot el que s’aconsegueix és gràcies a nosaltres? Tot i que participem en reivindicacions i preses de decisions, no som els únics. Tothom ho fa i aporta idees, molts cops iguals. El que s’aconsegueix és gràcies a tots els sindicats, no gràcies al primer que fa un correu-e massiu explicant-ho.Però sí que hem de dir que hem lluitat molt per alguns temes dels quals  “altres” no en volien parlar.

Lluita, persistència i compromís? Mira, això sí que ho tenim.

Que tots els sindicats són iguals? Sí i no. Veja’m: tots anem a la defensa i millora de les condicions laborals. Faltaria més. La qüestió és en quines condicions i les de qui, i fins a on arribes. Si quan has aconseguit 4 cosetes acceptes, pactes i tot s’acaba (sigui conveni, siguin altres coses) o per contra et plantes i intentes seguir negociant, pressionant i lluitant.

Quan negocies, l’altra part, l’administració, cedirà fins a on vulgui cedir. Algunes vegades més, doncs veu la força d’una unió sindical. Quins temps aquells quan tots els sindicats anaven a l’una!!. O aquesta unió és una llegenda urbana?

I algunes vegades cedirà encara més, perquè la gent es mobilitza i es manifesta, fa vagues i aturades parcials… I tot això, sí senyor, serveix.

Que l’altre part (l’administració) ens veu dèbils o es depèn de les seves subvencions?  Quatre cosetes, signar, i qui dia passa any empeny.

Algunes vegades l’empresa ha de rebre l’impuls extern, ja sigui d’inspecció de treball (cas de la denúncia per no facilitar mascaretes a tot el personal durant la pandèmia) o dels jutjats (cas de la discriminació laboral als interins). Llavors rectifica i això ens beneficia a tots. És lamentable però a voltes no donen més opció que fer denúncies.

Que de vegades ens volem penjar medalles? Intentem no fer-ho. Sabem que allò que s’aconsegueix en taules de negociació és fruit de tots els sindicats. Tant dels que estan a les meses, com dels que pressionen i aporten idees des de fora (per culpa d’una normativa laboral incongruent que els exclou de taules de negociació). Tenim clar que no som els únics i que en solitari no s’aconsegueixen algunes coses.  

Que alguna vegada, va i se’ns escapa i  ens pengem la medalleta?  És possible, som humans. Quan en qualsevol projecte aconseguim alguns dels nostres objectius, això  ens fan sentir orgullosos.

Salut i endavant.