SOBRE LA PRESENCIALITAT, LA TORNADA A LA NORMALITAT I ELS TORNS.

El 9 de setembre s’havia de fer una mesa general per debatre la tornada a la normalitat. Vista la situació de la pandèmia es va anul·lar i traslladar al 28 de setembre per a decidir el que correspongui en funció de la situació del coronavirus en aquells moments. Mentrestant tot  segueix igual i tot segueix igual vol dir igual, no canviar les interpretacions aleatòriament.
  Recordem que  la instrucció  de 16 de juny de 2020 de la gerent municipal  relativa a la reincorporació presencial de les persones treballadores de l’ajuntament de Barcelona en la fase 3 del Pla per a la transició cap a una nova normalitat, ja deia ” s’establiran torns de treball de manera que treballi presencialment com a mínim dos terços de la plantilla.” Aquesta instrucció s’ha anat ampliant i prorrogant, mantenint sempre els mateixos criteris.
Tant la CGT com la majoria de sectors, gerències i organismes hem interpretat (i a les consultes que hem fet a l’ajuntament no ens han dit  el contrari) que 2/3 de presencialitat vol dir que 2/3 de la plantilla ha d’estar disponible en els seus corresponents torns. No que cada dia hagin d’anar a treballar com a mínim 2/3 ben juntets i apretadets, ni que per tant hagin d’anar a treballar presencialment dos de cada tres dies. Així, a molts llocs de l’ajuntament, estan fent treball presencial un de cada cinc dies, un de cada tres o fins i tot un de cada dos o setmana sí, setmana no. I punt. No cal oblidar que totes les administracions públiques segueixen recomanant el teletreball, sempre que sigui possible pel tipus de feina que es fa.

  El que és totalment inconcebible és el següent:  sembla que algun organisme autònom vol canviar els torns de  treball presencial (en feines que no és ni essencial ni necessària la presencialitat) a dos de cada tres dies. Quan en cap cas és aquesta  la filosofia de treballar els dos terços de la plantilla. Amb els perills que això implicarà: carregar-se les distàncies de seguretat, haver de portar tot el dia les mascaretes (que incorrectament l’ajuntament no subministra ja que a molts llocs només ho fan al personal d’atenció al públic)  i “oblidar-se” de les recomanacions de mantenir el teletreball  (actualment simplement treball a distància) sempre que sigui possible. També suposa un nou obstacle a la conciliació familiar: al ser la gent gran persones de risc, moltes mares i pares han de fer mans i mànigues amb els menors i majors dependents.

I  a més, referent a la conciliació, caldrà preveure com s’actua si un treballador/a té un fill confinat a casa perquè a la seva escola apareix un brot de coronavirus.