Se’ns pixen a sobre i diuen que plou! Ja n’hi ha prou de baixades de sous encobertes!

Com cada any últimament, a principis d’any arriben les pujades de salari pactades per alguns sindicats… Rebem comunicacions on a so de bombo i platerets aquests treuen pit dels ridículs increments que rebrem a les següents nòmines. Durant el dia a dia, ja intuïm que cada cop dona de menys el nostre salari, però posem dades a aquesta despossessió que estem patint la classe treballadora.

Per aquest any, finalment, acabarem rebent un increment del 2,75 %, més un 0,5% si la inflació es manté alta. I que va succeir l’any passat? Segons dades de l’INE els preus van pujar un 3,4%. Per tant, aquest any ens abaixaran el sou entre un 0,15 i un 0,65%. L’any anterior la inflació es va situar en el 5,9%, i al final amb les variables el nostre sou va pujar un 4,25%, en conseqüència, vàrem perdre un 1,65% del sou total. Finalment, el 2022 se’ns va aplicar un increment del 3,5%, i la inflació aquell any fou un 6,1%, perdent un 2,6% pel camí. En definitiva, en el millor dels casos tindrem una pujada de l’11% en tres anys mentre la inflació ha estat d’un 16,2%, per tant, en tres anys perdrem un 5,2% del nostre sou. Ni més ni menys que el 78% d’una de les nostres quinze pagues en tres anys. Gens malament! I tot això, com sempre, ha succeït des dels despatxos dels sindicats firmants del pacte, sense ni tan sols plantejar mobilitzacions com les que mereixerien una pèrdua de poder adquisitiu d’aquest calibre. I a sobre, hem d’aguantar que ens ho venguin com una gran conquesta per part de la classe treballadora. No volem les molles, volem el pa sencer!

Una mica més de context.

Tot això pel que fa al salari… Que només és una part. 

A la ciutat de Barcelona segons dades d’INCASOL els últims tres anys els nous lloguers han pujat més d’un 27%, uns 252 euros de mitja. Al mateix temps, des de les retallades del 2011 als serveis públics imposats després de la bombolla immobiliària, aquests no han fet més que anar-se devaluant per afrontar el pagament de la festa dels bancs i immobiliàries. Tots? Doncs no! Els últims sis anys el nombre d’efectius de la guàrdia civil i la policia nacional ha augmentat un 10% a l’estat espanyol i a diferència de la resta de funcionaris el seu salari va augmentar ni més ni menys que un 21,5% entre el 2018 i el 2021. L’estat sap molt bé a qui ha de “mimar” perquè tot continuï igual i la classe treballadora continuï empitjorant les seves condicions de vida.

No voldríem acabar sense remarcar que mentre els beneficis empresarials no han parat de pujar i la riquesa es concentra en cada cop menys mans, fa molts anys que els costos laborals es mantenen estables, quant no a la baixa. I tot això només és possible a causa de la pau social que regna des de fa moltíssims anys a l’estat espanyol (12 anys des de l’última convocatòria de vaga general contra les polítiques laborals i econòmiques del govern, sense tenir en compte les vagues del 8M), si volem revertir aquesta situació només ens queda una opció, organitzar-nos de forma horitzontal als centres de treball i lluitar perquè canviïn les dinàmiques actuals.