Les nostres reivindicacions per a la Vaga Feminista del 8 de març


La vaga feminista del 8 de març ha de tenir i té reivindicacions específiques a cada àmbit. Aquí van les nostres reflexions i les nostres reivindicacions en l’àmbit de l’acció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona: A la causa de la igualtat de gènere no li manquen mai defensors a les palestres, ni meses, ni comissions, ni plans, ni estudis, ni bons propòsits. El que sempre manquen són mesures objectives i eficaces.

És cert que en els últims anys s’ha treballat, també amb la nostra participació, en la redacció de diversos protocols, un per a la treballadores contra la violència de gènere als llocs de treball, un amb mesures concretes davant situació de violència o discriminació per raó de sexe, i en el mateix sentit s’ha elaborat un protocol contra la violència o discriminació per al col·lectiu LGTBI. I és necessari que entre totes defensem el bon funcionament dels protocols com eina en la lluita contra la violència i discriminació per raó de gènere u opció sexual. Però encara queda molta feina a fer.

Perquè ens continuem trobant que les retribucions mitjanes de les dones en aquest Ajuntament són un 13,23% més baixes que les dels homes, i això es deu a diversos factors, com demostra el estudi de bretxa salarial fet per aquesta Ajuntament a sol·licitud de la comissió de Igualtat en la qual CGT estem presents:

  1. Als llocs de comandament s’exigeix sistemàticament plena dedicació i es pressuposa que les dones son reticents a assumir aquest compromís de plena dedicació. Això desincentiva la presentació de dones a les convocatòries per ocupar aquests llocs o penalitza la valoració de les candidates a les entrevistes en comparació amb els candidats homes.
  2. Els llocs de treball majoritàriament feminitzats (bàsicament els llocs d’auxiliar i els llocs relacionats amb l’atenció a les persones, amb les cures, amb els serveis socials, l’educació…), estan sistemàticament infravalorats als catàlegs, en comparació amb els llocs masculinitzats (els uniformats o els tècnics).
  3. Els permisos, llicències i reduccions de jornada voluntàries o relacionades amb la conciliació familiar, encara s’agafen amb més freqüència per les dones que no pels homes. I el cas és que el gaudi d’aquests recursos perjudica el desenvolupament de la carrera professional i fins i tot penalitza l’historial de cotització a la Seguretat Social. Parlem de les futures pensions de jubilació.

Cal suprimir la plena dedicació del perfil dels llocs directius i de comandament, no és necessària per al bon acompliment d’aquestes tasques. Només és una qüestió cultural derivada d’una visió masclista de l’organització.

Cal instruir als responsables directius i de personal per tal que valorin estrictament els mèrits objectius de les persones candidates als llocs de treball, prescindint de prejudicis sobre el «caràcter» o d’expectatives de presumpte «compromís» amb el lloc. Les entrevistes no poden ser un element decisiu en un procés de selecció per concurs! Cal vigilar sistemàticament en quines fases es fan caure les candidates en front dels candidats masculins i corregir enèrgicament els biaixos de gènere.

Cal donar valor a la formació reglada necessària per ocupar els diferents llocs de treball, fer-ho d’una forma correcta i pertinent, i valorar de forma equitativa els llocs de treball en base a aquests nivells de formació. Cal defugir d’apreciacions imponderables i subjectives de «dificultat tècnica» o «penositat» que no es puguin acreditar de forma objectiva i quantificable.

Cal assegurar la programació de la formació continuada i permanent dins del marc de l’horari reduït, per no perjudicar a les persones que fan ús d’aquest dret per conciliació familiar o personal. Tot això per garantir que aquestes persones no perdin possibilitats d’accés a llocs de promoció o per mobilitat horitzontal per manca de mèrits en els concursos.

Els permisos, llicències i reduccions de jornada relacionats amb temes de conciliació i també les reduccions voluntàries de jornada a 35 hores no han de penalitzar en cap cas i de cap manera a la cotització a la Seguretat Social, que ha de ser sempre de jornada sencera. Per altra banda, cal continuar en el camí de l’establiment general de la jornada de 35 hores sense pèrdua de salari (32,5 hores de jornada reduïda voluntària sense reducció a efectes de cotització). Cal una negociació més seriosa del règim horari, ajustada a les necessitats reals dels llocs de treball en el sentit de maximitzar les facilitats de conciliació de la vida familiar i professional.

One thought on “Les nostres reivindicacions per a la Vaga Feminista del 8 de març

Comments are closed.