GRUP B I A2, ESCOLES BRESSOL

 Ben tornats els que hàgiu fet vacances. Us adjuntem el comunicat que van fer les companyes d’ensenyament de la CGT referent a l’aprovació del grup B i A2 en la darrera mesa general.

Companyes i companys, com ja deveu saber el passat divendres 29 de juliol, per fi, vam signar l’acord amb l’Ajuntament per la creació de la categoria A2 i B.

En consonància amb la nostra manera de fer, amb l’objectiu d’explicar com va anar tot el dia de la mesa general que vam signar l’acord, i amb la intenció d’aclarir dubtes, ens disposem a redactar les últimes paraules (esperem) amb relació al gran tema de la CATEGORIA BRESSOL.

Moltes sabeu que portem buscant la millor solució a la problemàtica des del 2019 on la proposta de l’administració amb relació al tema va ser baixar-nos a la categoria C1… des d’aquest moment la lluita no ha parat, trobar l’opció més justa per a totes era la nostra fita.

Com ja hem manifestat moltes vegades el nostre objectiu ha estat sempre mantenir l’A2, com també ho era no fer doble categoria, però per més que intentàvem buscar opcions legals per defensar-ho ens donàvem reiteradament contra un mur… tots els assessors legals que hem consultat ens repetien el mateix; el nostre desig no era viable. No oblidem que això -la situació en la qual ens trobàvem fins avui dia-, és el resultat d’una mala praxi de l’Ajuntament de Barcelona, i que aquesta situació d’irregularitat sostinguda durant tant de temps és el que, en part, ha comportat que estiguem tants i tants anys sense poder estabilitzar les places i el que ha generat un índex d’interinatge tan elevat, de més del 70% de la plantilla! Amb la llei del “Icetazo” es comença a posar fil a l’agulla a la regularització del personal interí, i això ens interpel·la de manera directa a nosaltres, ja que la legalitat exigeix ordre en l’ocupació del lloc de treball de mestre i d’educadora d’escola bressol. Així doncs, després de fer reunions i trobades a les escoles amb els equips, d’algunes assemblees amb el col·lectiu, i de les reiterades consultes a diferents advocats, vam arribar a la conclusió de què la doble categoria era l’opció més encertada.

Durant tot el curs vam tenir al cap la idea de fer una consulta entre el col·lectiu, però ens vam trobar soles i després d’estar indagant ens vam adonar que una consulta en solitari no serviria de gaire, ja que no tindria suficient pes per a poder-la dur a la mesa (a banda, seguíem tenint molts dubtes i continuaven havent-hi llacunes legals que no sabíem resoldre, així que tampoc veiem massa clares quines opcions podíem proposar que finalment es poguessin dur a terme). Cap a finals de curs un dels sindicats majoritaris va fer la proposta de fer un referèndum conjunt, sent fidels a la idea en un principi ens hi vam unir, però aviat vam veure que la consulta que anàvem a fer en el moment que ho anàvem a fer era molt perillosa donat que el que es proposava votar era la proposta que havia fet l’Ajuntament, amb la qual no hi estàvem d’acord (per exemple, en l’opció de les dues categories hi havia diferències que a través de la negociació i amb l’acord actual hem aconseguit revertir). I va ser per aquest motiu -sentint-ho molt, ja que com sabeu des de la CGT procurem sempre escoltar i treballar amb vosaltres-, que finalment ens vam desdir.

La proposta que l’administració ens ha suggerit de manera reiterada ha estat la categoria B per a totes, aquesta proposta mai ens ha convençut, ja que aquesta opció, a banda de tornar a ser una mesura irregular, amb els anys acabaria generant una pèrdua de drets per al col·lectiu. D’aquesta manera, doncs, es feia absolutament necessari mantenir l’A2; per donar la categoria corresponent a la titulació requerida pel decret, i per tal d’assegurar que la B s’equiparés a l’A2 en condicions al llarg del temps. Amb aquesta idea, i per tal de poder defensar al màxim aquesta idea, la nostra feinada d’aquests últims mesos ha estat elaborar una proposta on assegurar-nos que no hi hagués diferències de salari, ni de tasques (no ha estat gens fàcil arribar a justificar legalment això, i que l’administració ho acceptes).

En la mesa general de 13 de juliol gràcies al fet que CGT i UGT ens vam unir, vam poder presentar una proposta que garantia el que des de l’inici havíem defensat, igual salari i mateixes tasques. La contraproposta de l’administració va ser: o totes B, o la nostra proposta d’A2 i B amb alguna diferenciació de tasques que a la pràctica no afectés, i un salari que no podia ser exactament igual, però que es podia compensar amb complements i així quedes un sou molt aproximat.

I, per fi, ja arribem al final! En l’última reunió, amb el mes d’agost a les portes, vam aconseguir tancar l’acord, abans, però vam demanar que a les companyes que són funcionàries no les baixessin a B (tal com havia proposat per sorpresa l’administració en la contraproposta), i que a través de la renovació del conveni (cada quatre anys) es fes una regulació dels salaris per garantir al màxim que els sou entre ambdues categories sigui sempre el més aproximat possible. També vam suggerir que les borses de substitutes no estiguin estrictament redimensionades, donat el fet que les suplències no cobreixen vacants estructurals i que aquest fet generaria encara més inestabilitat per aquestes companyes. L’administració va acceptar les dues primeres demandes fetes per la part social, i pel que fa a la tercera va dir que aquest fet s’hauria de tractar en la comissió de borses. I seguidament a tot això, per majoria sindical, la CGT, UGT I CSIF vam signar l’acord.

Malgrat que no sigui el que volíem ( la nostra intenció i lluita, des d’un principi, era que tot el col·lectiu es podés consolidar-se en A2), creiem que dins d’aquest gran surrealisme s’ha arribat aconseguir el més favorable pel col·lectiu, tant pel que fa el dia d’avui com per al futur.

I ja per acabar, a causa dels dubtes i les pors que aquests dies ens heu traslladat, ens agradaria fer algunes esmenes a l’acord:

• Pel que fa al redimensionament de la plantilla. És cert que a partir d’ara la distribució en les escoles estarà condicionada per les titulacions (annex 2 de l’acord), un fet que per llei està regulat així des del 2006, però ara mateix -gràcies al procés d’estabilització- no hem de patir per si hi ha més mestres de les que per decret es requereixen, ja que l’estabilització del personal es farà sense tenir en compte aquests percentatges i tenint en compte l’antiguitat de les persones que fa any que treballen a l’IMEB.
• Pel que fa a la diferenciació de tasques (annex 1 de l’acord) tant l’administració com la part social entén aquest “canvi” com una necessitat legal. Tothom sap que des d’una visió realista i del dia a dia les diferències són efímeres, i per aquest motiu únicament s’ha afegit un terme de més en les tasques de les mestres, un terme pensat per tal que a la pràctica no es generin diferències dins els equips, tal com ve sent fins avui dia.
• Pel que fa al salari, l’aspecte més complex i difícil de tota la proposta, finalment s’ha aconseguit arribar a un acord on el complement específic de B serà superior a l’A2 i d’aquesta manera s’equiparen al màxim ambdós sous. Després, però, entren en joc les pagues extres i els triennis (regulats de manera estatal) que són les que a còmput anual fan ballar una mica les xifres. Amb l’acord signat s’acaba equiparant amb el temps, i l’Ajuntament pren el compromís de què si en el futur es donessin canvis legislatius que afectessin les retribucions és valorar aquest possible impacte en el si de la mesa general, i a través dels convenis.