Dia internacional contra les violències masclistes.

70 dones han mort a l’Estat espanyol en el que va d’any per violència masclista. A Barcelona, un 72,3% de les dones han patit alguna agressió masclista al llarg de la seva vida i un 31% de les dones (és a dir, 1 de cada 3) ha patit fets de violència molt greus al llarg de la seva vida. El 41,4% de les dones a Catalunya han estat víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella en algun moment de la seva vida. El 63% d’aquestes dones han estat víctimes de violència psicològica. A més a més, el 50,9% manifesta que ha estat víctima d’assetjament sexual al llarg de la seva vida. I cada any es registren prop de 2.000 delictes a Catalunya contra la llibertat i la indemnitat sexual.

I aquestes són només les dades més alarmants de l’iceberg de la violència masclista. Sota aquesta, s’hi amaga una violència que és estructural al propi sistema i que abasta i impacta tots els àmbits de vida de les dones. Una violència que té per objectiu sotmetre les dones i mantenir les relacions jeràrquiques i desiguals de gènere, les quals són indispensables pel funcionament del sistema capitalista patriarcal.

És per això que no podem oblidar que, més enllà de la violència més identificable com és la violència física o sexual, existeixen moltes violències soterrades. Perquè també és violència, econòmica, que un 24,1% de les dones es trobi en situació de pobresa. Com també és violència haver de viure en precarietat i ocupar-se en un mercat laboral que ens reserva els pitjors espais: un mercat amb un 12% d’atur femení i amb el triple de dones que d’homes treballant a jornada parcial. I un mercat amb una gran sobre-representació de les dones en la temporalitat:  a Catalunya el 68,15% de les persones interines són dones. I les dades a l’Ajuntament de Barcelona no són més esperançadores, sinó que tot el contrari: del total de persones en situació de temporalitat que hi treballen, el 71,8% són dones. I tot plegat sumat a l’assetjament sexual a la feina al qual es veuen exposades les dones, i que han patit un 10,2% de les barcelonines.

Totes aquestes dades es veuen agreujades per la sobrecarrega de treball que han de suportar les dones pel fet d’haver de sostenir molt majoritàriament  els treballs de cures, reproducció social i afectes. Situació que s’agreuja en alguns col·lectius de dones, com és el de les que encapçalen famílies monomarentals .

Sabem que les violències masclistes són inherents al sistema capitalista patriarcal que, per al seu propi funcionament, necessita les desigualtats de gènere sobre les quals s’assenta la violència. I necessita també d’uns rols que perpetuen homes agressors i dones garants del treball de reproducció social sense remuneració.

Canviem el sistema i acabem amb totes les violències que patim les dones només pel fet de ser-ho. I el moment és ara: comencem a pensar en un sistema que s’orienti al benestar de les persones i que posi al centre les vides de totes i cadascuna de nosaltres. Perquè ens volem vives i ens volem amb una vida digna.

Per altra banda  des de la CGT a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el 25N convoquem una concentració  a les 11.00 h a la plaça de la vila de Gràcia per denunciar la política d’indefensió, abús i assetjament laboral i per raó de sexe que pateixen les dones a Parcs i Jardins. https://elcritic.cat/investigacio/vint-anys-dassetjament-masclista-a-parcs-i-jardins-110096