Anarcosindicalisme municipalAssemblees sdindicalsBombersConveni municipalCrisi econòmicaEnsenyamentGeneral

CGT no signem la proposta del Pla de Pensions!

Després de pràcticament 5 mesos de negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona arran de les retallades dels premis d’antiguitat, les medalles de SPCSPEIS (Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament) i GUB (Guàrdia Urbana) i els triennis de les persones que han promocionat de categoria, l’últim acord que fa l’Ajuntament el dia 1 de febrer a la mesa general és el mateix que va fer des de l’inici. El Pla de pensions. 

Acord:

Durant aquests mesos, a banda d’estar negociant, i malgrat els intents d’encorsetament i censura imposada per altres sindicats, hem continuat treballant per fer un front comú i aconseguir el millor acord. Des de CGT crèiem que era el moment idoni per fer un seguit de mobilitzacions per exigir al carrer les demandes que ofeguen a la plantilla. Vam impulsar l’assemblea de treballadors i treballadores dels dies 15 i 16 de novembre, on moltes intervencions feien referència a altres greuges que patim qui treballem a l’Ajuntament en els diferents sectors, arran d’això es van fer propostes contundents de mobilització. Però les mobilitzacions es van frenar.

La proposta única que fa l’Ajuntament és incloure la quantia econòmica dels premis d’antiguitat en el Pla de Pensions. Els diners que percebíem habitualment, ara seran ingressats en aquest fons. Aquesta mateixa fórmula es trasllada als premis pels serveis prestats del personal SPCSPEIS i GUB. En relació amb els triennis, les persones que hagin promocionat verticalment dins de l’Ajuntament també percebran una contribució anual al seu Pla de Pensions.

Dins d’aquesta proposta, també es planteja que es pugui bescanviar parcialment la quantia dels premis d’antiguitat en dies per anticipar la jubilació. Això tampoc és res nou, ja estava contemplat a l’últim conveni en el cessament progressiu de l’activitat.

La proposta que vam presentar CGT defensava que aquests diners es podrien aportar a través de la creació d’un nou complement: Complement de formació i transmissió del coneixement. El complement s’estructuraria de forma senzilla i estaria directament vinculat a la superació de cursets d’autoformació online, accessibles per a tot el personal, amb una graduació econòmica de preu fix per cada curs, en funció de les hores d’estudi i per la relació directa, poc directa o gens directa amb el lloc de treball.

No hi ha cap informe jurídic (tot i la petició de la part social) de què les propostes presentades pels sindicats no siguin legals, només s’han limitat a dir que l’única opció vàlida és el Pla de Pensions. Tot això ens fa pensar que ja estava clara la seva decisió des de l’inici de les negociacions, una decisió unilateral.

Sempre ens hem mantingut receptives i obertes a valorar altres propostes i també n’hem aportat. Però és només aquesta, el Pla de Pensions, la que des d’un inici, no hem acceptat de cap manera. Fins i tot, l’Administració va reconèixer que l’opció del Pla de Pensions tenia moltes limitacions i no soluciona la problemàtica de la manera més justa.

Recoedem els motius pels quals no signem:

  1. No tota la plantilla està inclosa en les aportacions al pla de pensions, per tant, o t’obliga a participar en ell o t’exclou d’aquest benefici econòmic que teníem.
  2. Obliga a les persones beneficiàries a fer les seves pròpies aportacions de 3 € mensuals com a condició per «beneficiar-se» de l’aportació de l’Ajuntament.
  3. Ens deixa exposats a la bona o mala gestió que faci l’entitat gestora del fons amb aquests diners. Els plans de pensions són un producte financer per incentivar l’estalvi de cara a la jubilació, propietat de bancs que es lucren fent servir els nostres diners per possibles inversions poc ètiques.

El Pla de Pensions es va crear l’any 1995,  és requisit pels beneficiaris fer les seves pròpies aportacions de 3 € mensuals com a condició per «beneficiar-se» de l’aportació de l’Ajuntament. Es tracta d’un sistema que l’Ajuntament aplica “d’ofici” a la plantilla municipal i si no vols adherir-te doncs has de renunciar formalment. Entenem que hauria de ser a l’inrevés i que fossin les persones interessades a participar les que fessin la sol·licitud. Aquesta manera de gestionar el sistema del Fons de Pensions ha generat una situació en la qual tenim una gran part de la plantilla municipal adherida al Pla de Pensions i una altra part de la plantilla que estan fora del Pla de Pensions perquè van renunciar-hi.

Una consideració important és que les aportacions al Pla de Pensions no es consoliden ni generen cap dret retributiu pels anys següents. Es comenta sovint els avantatges fiscals dels fons de pensions. No són tals. És cert que les aportacions als fons de pensions es descompten de la base imposable de l’impost sobre la renda i en aquest sentit fa estalviar una part d’aquest impost, però penseu que quan arriba la jubilació i es rescaten els diners acumulats (si és que en queden) s’han de pagar impostos corresponents a tot l’import rescatat, que es considerarà un ingrés addicional de l’exercici en qüestió. No pagues els impostos ara, els pagaràs quan toquis els diners.

En els darrers convenis, l’Ajuntament i els sindicats signants, van acordar que el criteri d’aplicació dels increments salarials addicionals previstos pel govern de l’Estat fossin aportacions al Pla de Pensions. Així, per exemple, en el conveni 2017-2020, signat per CCOO, UGT i SAPOL, es va fer una aportació l’any 2018 de 800.000 euros al Pla de Pensions (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112261/5/GM_conveni_2017_2020.pdf) pag 45. Més recentment, en el conveni 2021-2024 (el conveni vigent -signat per CCOO i UGT-) es va acordar el mateix criteri i l’any 2021, per posar un altre any a tall d’exemple, es va fer una aportació de 841.200 euros al Pla de Pensions (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/home.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=24504&documentAdjunt=1&idDocumentum=0902015284b5b0fc) pag 55. 

És important explicar que el criteri d’aplicació podia ser pràcticament qualsevol, la normativa estatal dona plena llibertat. Aquest increment addicional es podria haver transformat en una millora de les retribucions, encara que fos minsa. El raonament per fer-ho així és senzill: els increments salarials es consoliden (són acumulables) i els increments addicionals permeten a més corregir desajustos en les retribucions dels llocs o les categories que queden fora dels increments generals que sempre són proporcionals a tots els conceptes.

Llavors, que s’ha anat acordant en els darrers convenis? Doncs que aquest fons addicional es destinés íntegrament a reactivar el Fons de Pensions de l’Ajuntament.

L’entitat gestora del Fons és L’empresa gestora GESTION DE PREVISION Y PENSIONES, S.A., E.G.F.P. Aquesta gestora és la que es cobra la corresponent comissió per gestionar el fons AMB INDEPENDÈNCIA DE SI ELS RESULTATS SÓN POSITIUS O NEGATIUS. 

El BBVA (abans d’aquest, era el Banc Sabadell https://www.ccoo-servicios.info/noticias/10270.html) és l’entitat bancària dipositària i la principal accionista, amb un 60%. Completen el capital social el sindicat CCOO i el sindicat UGT, amb un 20% respectivament. (https://centredelas.org/wp-content/uploads/2020/09/informe45_BancaAsseguradoresArmades_CAT_DEF.pdf) Pag 13:

Amb dades del 2019 de la Comissió de Control del Pla de Pensions del Grup Ajuntament de Barcelona a les persones beneficiàries, les inversions d’aquest Pla de Pensions eren un 72,86% de renda fixa, un 21,68% de renda variable, un 1,83% d’inversions alternatives i 3,64% de compte corrent.

Es proposa que les inversions de renda fixa d’aquest Pla de Pensions respectin els drets humans. Però aquest respecte dels drets humans és només d’un 72,86%. La resta d’inversions no es garanteixen que siguin ètiques.

Amb relació al Pla de Pensions de l’Ajuntament i segons l’informe del Centre Delas referenciat abans: “observem que la posició mantinguda en renda variable és superior a la mantinguda per la cartera sectorial, que tan sols inverteix un 14,26% enfront del 21,68% del fons de pensions de l’Ajuntament de Barcelona, augmentant així les possibilitats de poder invertir directament en indústries amb un impacte social o mediambiental negatiu o menys discutible, o bé indirectament mitjançant la inversió en fons d’inversió que ho facin.”  (pàg 13)

Sabem que BBVA i les seves aliances amb fons voltors especulen amb l’habitatge i que són el primer banc a la llista de finançament d’empreses armamentístiques. Volem que els nostres diners continuïn alimentant això?

Com a CGT ens posicionem en contra què els nostres diners vagin a parar a aquest Pla de Pensions. No podem permetre que la pèrdua de poder adquisitiu actual quedi relegada a la bona o mala gestió d’aquest fons de pensions. A més, ningú ens pot assegurar que el valor econòmic d’allò que se’ns ingressa actualment, de cara a la nostra jubilació tingui el mateix valor. El sistema de pensions que s’ha de defensar és el sistema públic, i que subscrivint plans privats l’estem laminant i estem agreujant la desigualtat entre les persones assalariades.

D’altra banda, i no menys important, no volem que s’inverteixin diners de les treballadores públiques en fons de dubtosa ètica sabent que d’una manera o altra, aquests diners acabaran invertits en capitals privats armamentístics o d’especulació immobiliària. Tenint en compte que BBVA col·labora amb el finançament d’armament o Cerberus, un fons d’inversió (VOLTORS), no volem que els diners que hauríem de cobrar els treballadors i les treballadores s’inverteixin en assassinar i desnonar famílies!

Des de l’inici de les negociacions, l’Administració ha obviat aquest tema. Pensem que és prou important per parlar-ne a les meses i recuperar la retribució del permís. Però qui dies passa anys empeny i sembla que tenen clar que ocupant els espais de negociació amb els premis d’antiguitat i triennis aquest aspecte quedarà en l’oblit.

Així i tot, no claudiquem i el tenim present en les nostres lluites. No podem renunciar a un dret i cal recuperar la retribució del permís, tal com vam manifestar https://www.cgtbarcelona.org/ssab/el-nou-govern-sesta-cobrint-de-gloria/ 

L’altra opció, no era perdre-ho tot, sinó buscar una solució ètica i justa, tot era qüestió de voluntat i treball conjunt, CGT no podem signar aquest acord pel bé de totes les treballadores.

Així fem una crida a la plantilla municipal de l’Ajuntament de Barcelona  a organitzar-nos i lluitar plegades per millorar les nostres condicions laborals, recuperar els drets perduts i en contra d’un pla de pensions amb aquestes condicions!