INTERINS I NOVA PRESENCIALITAT.

1.Interins. Nou decret. Més del mateix. Mobilització.

“L “ICETAZO” és un intent d’engany a Europa i als milers d’empleats públics en situació d’abús de la temporalitat i frau. El Decret llei aprovat el 6 de juliol no atén ni una sola de les reivindicacions per sancionar l’abús de la temporalitat i reedita els acords de 2017 i 2018 que ja van censurar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.”( CGT de Granada).

Demà dijous 8 de juliol a les 18.00 h, davant de la delegació del “gobierno” del carrer Mallorca 278, us convoquem a una mobilització contra el pla Iceta. Més endavant us transcrivim la resta del comunicat dels nostres companys de Granada amb comentaris molt aclaridors.

2. Breus comentaris sobre la nova presencialitat.  

  En referència a la mesa general del dia 5 i el comitè de seguretat i salut del dia 6, del qual rebreu informació multiplicada per diverses vegades, tan sols comentar-vos que la CGT hem denunciat també la precipitació, així com la conveniència de modificar prèviament els plans de restabliment dels diferents organismes, sectors i districtes en les feines que es poden fer per teletreball.  

 Apart de la preocupació pel personal sensible hem insistit, i s’ha acceptat, que qualsevol tipus de canvi (per exemple el famós 3 dies presencials i 2 de teletreball, o equivalent en torns setmanals o altres) ha d’anar supeditat sempre al compliment de les mesures preventives que segueixen vigents. Si fent la distribució 3×2 no és mantingués la distància de seguretat d’1,5 metres entre treballadors, queda clar que no es pot fer els 3 dies de feina presencial.

3. Aclariments sobre la situació de l’interinatge. Comunicat del Sindicat d’Administració Pública de la CGT de Granada.

L “ICETAZO” és un intent d’engany a Europa i als milers d’empleats públics en situació d’abús de la temporalitat i frau. El Decret llei aprovat el 6 de juliol no atén ni una sola de les reivindicacions fetes per sancionar l’abús de la temporalitat i reedita els acords del 2017 i 2018 que ja van censurar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’esperada regulació del govern d’Espanya i del ministre del ram, el senyor Iceta, que hauria d’acabar amb l’alta taxa de temporalitat en l’ocupació pública, principalment l’autonòmica i local, i sancionar adequadament l’abús de la temporalitat i el frau en la contractació, es va acordar el dia 5 a la Mesa General de Negociació de la Funció pública amb l’ajuda dels tres sindicats majoritaris, CCOO, UGT i CSIF, però no ha satisfet a ningú. Malgrat els esforços comunicatius per parlar d’un acord històric, el nou decret no resol el problema de la temporalitat en les administracions públiques a futur, però tampoc resol el problema de centenars de milers d’empleats públics que han sobrepassat els límits temporals per considerar-se en situació d’abús segons reconeixen Europa, el Tribunal Suprem i ara també el propi govern d’Espanya.

El nou Decret d’Iceta, que ja es comença a conèixer com “Icetazo”, l‘únic que fa és embolcallar en bonic el mateix que ja hi havia amb anterioritat i que el TJUE ha considerat insuficient en nombroses sentències. Si hi ha una cosa que ha deixat clara el Tribunal europeu ha estat que els processos selectius oberts no són una sanció adequada, ni suficient, ni dissuasiva a l’abús de la temporalitat, ja que posa la càrrega de la responsabilitat en el treballador i no en l’ens que abusa, en aquest cas l’Administració.

Però també, aquest Tribunal ha reiterat que el dret comunitari preval sobre el dret espanyol, inclosa la Constitució, i que no complir les directives és situar-se fora del dret europeu i provocar una nova judicialització d’un conflicte que s’hauria d’haver solucionat fa anys, però que s’insisteix en no tancar. Perdent una oportunitat històrica amb aquest Decret que es quedarà en paper mullat, com ja es van quedar en paper mullat els acords anteriors amb els sindicats majoritaris.

Però què estableix aquest Decret? Per resoldre la borsa de temporalitat acumulada l’última dècada estableix processos selectius extraordinaris, però en els quals pot participar qualsevol persona, és a dir, d’accés lliure.

Explicita que seran concurs-oposició, qüestió aquesta que ja es podia donar abans del Decret, i que en la fase de concurs, els mèrits podrien arribar fins al 40%. Això no suposa cap novetat, ja que ja es podia arribar fins a aquest percentatge. A més, el concurs només puntua un cop superada la fase d’oposició, de manera que per molt concurs que es tingui si no superes els exàmens no es supera tot el procés, amb la qual cosa no hi ha cap avantatge per a les persones que hagin estat en una situació d’abús durant dècades.

El que si introdueix aquest Decret són nous terminis, establint que totes les places en situació temporal amb més de tres anys comptats a partir de 31 de desembre de 2020, s’han d’incloure en una Oferta d’Ocupació sense taxa de reposició abans de finalitzar aquest any.

Les convocatòries dels processos selectius hauran d’estar publicades abans del 2023 i els processos executats abans de final de 2024. També s’ha anunciat com a novetat que qui no superi els processos selectius podrà optar a quedar-se en una borsa de treball, és a dir, en l’atur, però amb dret a que el puguin cridar per seguir ocupant llocs temporals. Aquesta qüestió no necessita de cap regulació nova, perquè ja existeix.

La novetat d’establir una indemnització per al personal funcionari interí s’aplicaria a partir de l’entrada en vigor del Decret, deixant fora els centenars de milers de funcionaris interins que ja es troben en aquesta situació, el que a la pràctica és saltar-se les directrius europees ja que no es sancionaria l’abús en la temporalitat ja comès. A més, recordem que el dret a la indemnització ja està establert en la legislació laboral i s’estan donant sentències en aquest sentit en els jutjats socials.

 Aquest nou sistema acaba sent més del mateix.

Estableix un màxim de tres anys per a les interinitats o contractes temporals amb l’administració, però es pot donar la circumstància que passats aquests tres anys es substitueixin uns treballadors precaris per uns altres per continuar tres anys en un mateix programa o en una mateixa vacant, sense que hi hagués conseqüències per als responsables públics i polítics que ocasionin aquestes situacions de precarització dels serveis públics i de l’ocupació, qüestió aquesta que també va explicitar el TJUE com a necessària per a considerar transposada la Directiva 99/70.

Per al nostre sindicat d’Administració Pública de CGT de Granada no és cert que amb aquest Decret es transposi la normativa europea ja que ni sanciona l’abús de manera adequada, suficient i dissuasiva, ni estableix sancions als responsables. I insisteix en processos selectius oberts a la participació de qualsevol persona encara que no hagi patit l’abús en la temporalitat, i lluny de servir als interessos que expressen govern i sindicats majoritaris, aquest Decret pot generar molt dolor entre el personal abusat, la pèrdua d’ocupació pública, el deteriorament de l’administració pública i l’enquistament durant lustres de mobilitzacions i baralles judicials amb Europa.

 És clar que Iceta ha volgut enganyar Europa sortejant les exigències de reduir l’alta taxa de temporalitat en les administracions públiques per poder rebre els fons COVID europeus. No sabem si “colarà” a Europa, el que si queda clar és que no “ha colat” entre els milers d’interins en aquesta situació, ni entre els sindicats que portem temps advocant per l’estabilització i recuperació de l’ocupació pública.