Retrospectiva 2025: un any de lluita i acció sindical

Abans d’afrontar tot el que ens vindrà aquest any, ens sembla interessant fer una retrospectiva de com ha anat l’any anterior. El 2025 ha sigut un any en què ens hem focalitzat sobretot en la negociació del nou conveni, però també hem anat més enllà en la nostra acció sindical. Així, donem la benvinguda l’any 2026 fent un repàs de com ha estat el 2025.

Campanyes

L’any 2025 hem engegat diverses campanyes i també hem donat continuïtat a d’altres que ja s’havien iniciat amb anterioritat.

Vam començar l’any denunciant les males praxis de Q-Ready (La nostra salut no és un negoci) i, sens dubte, ho continuarem fent fins que l’Ajuntament rescindeixi el contracte amb aquesta empresa privada que fiscalitza les nostres baixes laborals. També en tema de salut laboral, vam elaborar una guia per reclamar el descompte del complement de productivitat per estar de baixa mèdica, un fet que considerem injust i discriminatori.

Al febrer, i aprofitant una enquesta que es va fer arribar a tota la plantilla municipal, vam remarcar la importància que té per nosaltres el Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones de l’Ajuntament, tot apuntant les mancances que considerem que encara té.

A final d’any, coincidint amb l’habitual foto que es fan a Madrid el Govern espanyol i els sindicats majoritaris per anunciar un augment de sou a les treballadores públiques, vam fer una anàlisi per desmentir que encara estem molt lluny de revertir totes les retallades salarials que fa anys que patim (Inflació vs salaris: una batalla que continuem perdent)

Acció social i solidaritat

Com a sindicat, la nostra tasca principal és l’acció sindical, però per a nosaltres també és prioritari prendre partit en lluites que s’estiguin donant al nostre voltant, sigui més o menys proper. Així, a banda de la participació en els dies de lluita assenyalats (8 de març, 1 de maig, 25 de novembre, etc), destaquem tres moments importants d’aquest 2025.

En primer lloc, el 28 de juny va morir per un cop de calor a Barcelona la Montse Aguilar, companya del servei de neteja viària. Un fet que no s’hagués hagut de produir mai, tenint en compte que per aquelles dates la ciutat estava immersa en una onada de calor. Des de la CGT vam exigir la protecció efectiva de les vides de les persones treballadores enfront temperatures extremes, tant a l’Ajuntament com a l’empresa que subcontracta, FCC. Avui, continuem exigint justícia per la Montse i per la seva família.

En segon lloc, també a l’estiu va esclatar un conflicte laboral amb un altre servei que l’Ajuntament té externalitzat amb FCC: els i les socorristes. Des de CGT vam donar tot el suport a aquesta vaga, on es va donar una situació molt greu: amb la convocatòria de vaga dels i les socorristes en plena temporada, l’Ajuntament va proposar als i les bomberes municipals que assumissin part de les seves tasques, una proposta que pretenia reduir l’impacte de la vaga (i, per tant, promoure l’esquirolatge).

En tercer lloc, el 15 d’octubre vam convocar una vaga general en solidaritat amb Palestina. La CGT ja havíem fet convocatòries de vaga l’any 2024 pel mateix motiu, la diferència és que a l’octubre el genocidi contra el poble palestí estava en primer terme de l’agenda mediàtica, en part gràcies a l’impacte de la Global Summud Flotilla. Tres mesos després, i amb un pla de pau de cara a la galeria pel mig, l’interès mediàtic ha disminuït, però Palestina continua ocupada igual que els darrers 78 anys i cal seguir-ho denunciant.

Altres accions sindicals

El juny de 2025 ha estat un mes mogut. D’una banda, vam organitzar una xerrada sobre assetjament laboral, en la qual vam comptar amb l’advocat especialitzat en assetjament Quim Vilargunter.

De l’altra, vam presentar el Vinclegrama, una proposta per la gestió de permisos i llicències en què es tenen en compte altres models familiars, relacionals i afectius. Malauradament, l’administració s’ha desentès de la proposta, però nosaltres no renunciarem a que tard o d’hora es pugui acabar aplicant.

Finalment, els cessaments que es van produir a l’Ajuntament arran del concurs d’oposició lliure del 2023 ens van permetre continuar denunciant l’abús de temporalitat que ha patit i pateix una part de la plantilla municipal. Els cessaments no deixen de ser acomiadaments de companyes i companys que feia anys que treballaven al consistori.

Conveni 25-28

Acabem el repàs de l’any amb el tema més gruixut i al qual hem dedicat més temps i esforços: la negociació de l’acord de condicions 25-28, un procés que ha durat de gener a desembre.

L’inici de la negociació va començar el 15 de gener i vam poder posar sobre la taula totes les propostes que prèviament havíem treballat.

Al maig, vam iniciar una campanya de recollida de signatures per celebrar un referèndum posterior a les negociacions del conveni, per tal que tota la plantilla pogués decidir si donava validesa als acords presos entre administració i sindicats. La recollida de signatures va acabar a ple estiu, després de visitar molts centres i de sumar més de 3.000 suports.

Durant els mesos de negociació, entre meses de funcionaris i laborals, la CGT vam anar celebrant assemblees, l’eina que considerem que legitima la nostra acció sindical. Una d’aquestes assemblees la vam celebrar davant la seu del PSC, el partit que ostenta la responsabilitat política última de les decisions i acords que s’han estat negociant.

Al juny va arribar el final de la primera fase de la negociació i després de l’aturada estiuenca va començar la segona fase. A l’octubre, veient l’estratègia de l’Ajuntament d’alentir les negociacions mentre donaven negatives constants a les propostes que suposaven millores reals, la CGT vam convocar una assemblea en què la plantilla va decidir escalar la conflictivitat i convocar dues jornades de vaga. Els 10 mesos de negociació eren una estafa que mereixia una resposta.

El 4 i el 6 de novembre vam convocar dues vagues parcials de 3 hores, malgrat que per culpa d’una alerta meteorològica de protecció civil la segona no es va dur a terme. Arran de la convocatòria d’aquestes vagues i de les accions derivades, vam rebre acusacions i amenaces per part del Gerent de Persones i Organització, en una clara maniobra de distracció per no assumir el conflicte amb la plantilla.

A mitjans de novembre, l’administració va donar per finalitzada la tercera fase de negociació i va decretar una aturada de tres setmanes sense meses de negociació (si més no, oficials). Vam aprofitar aquest moment per fer balanç de tot el que teníem sobre la taula, que certament era molt decebedor. També vam analitzar l’impacte de les 35 hores i la seva aplicació diferent segons els sectors.

El 21 de novembre, coincidint amb el Plenari municipal, la plantilla de l’Ajuntament vam tornar a sortir al carrer per expressar el nostre malestar amb com estaven anant les negociacions.

Amb aquest panorama vam arribar al desembre, moment de la fase final de la negociació. Després de mesos de molta calma, entràvem en una dimensió absolutament oposada, en què van regnar les presses i la necessitat de fer-nos signar un acord a correcuita (malgrat l’evident descontent de bona part de la plantilla).

Novament, vam convocar dues jornades de vaga, una primera per les escoles bressol (10 de desembre) i una segona de general (15 de desembre). Després de l’èxit de la vaga, en què la plantilla vam ocupar durant una estona les oficines d’Escar com a eina de pressió, l’administració i alguns sindicats van decidir que la signatura del nou conveni no podia esperar més i van decidir allargar durant 29 hores la mesa definitiva; un fet inèdit i innecessari, que només tenia l’objectiu de desgastar a les persones crítiques amb el que s’estava negociant.

Així, el 16 de desembre, CCOO, UGT i CSIF es van emplaçar el 18 de desembre per rubricar la signatura del nou acord de condicions. La CGT no vam signar l’acord i, el mateix 18 de desembre, vam convocar la darrera concentració de l’any perquè la plantilla pogués mostrar el seu malestar en un acte com el brindis nadalenc que convocava l’alcalde.

Finalment, en aquest darrer comunicat vam fer un anàlisi exhaustiu de com quedava definitivament el conveni 25-28. Un conveni insuficient i desigual, en què per una part s’han signat retallades de drets i, per l’altra, s’ha validat un augment salarial només per als comandaments.

D’aquest 2025 ens quedem, per sobre de tot, amb la participació col·lectiva en totes les mobilitzacions que hem dut a terme. Ha estat un any de perseverança i, malgrat que els resultats a priori no condueixen a l’optimisme, sempre és una gran notícia afrontar el 2026 amb la plantilla organitzada i que no s’empassa el relat del mal menor. Per un any de lluites i de victòries, ens trobarem a les assemblees i als carrers!