Biblioteques: Reivindicació d’un servei bàsic, motor de transformació social.
El programa de ràdio Les dones i els dies va dedicar un capítol a les bibliotecàries, Bibliotecàries: fins al monyo! Van fer-hi un repàs de la història, del que significava ser bibliotecària al segle passat, quan Eugeni d’Ors va decidir que serien dones perquè així «cobrarien menys i resultarien menys costoses», fins a l’actualitat. Les coses no han canviat gaire per al col·lectiu feminitzat -cada cop menys-, amb un estatus i unes condicions inferiors a altres ocupacions de qualificació similar. La tasca que fem a les biblioteques és encara prou invisible i es desconeix la importància de sostenir aquests espais clau per al desenvolupament de les societats.
La categoria professional més nombrosa és la d’auxiliar (lloc C1, nivell 16), fet que dificulta la promoció professional, a banda d’altres barreres invisibles que afecten principalment les dones. Malgrat que les Biblioteques de Barcelona són el segon servei millor valorat de la ciutat, es continua infravalorant la professió i el sector: «la cultura és dura», ens va dir un regidor: «Si us fem funcionàries, voldreu treballar de matins i tancar les biblioteques a la tarda». Però s’equivoca.
Les treballadores de biblioteques som unes motivades. Estimem els llibres, la cultura, les biblioteques. Ens sentim orgulloses de tenir cura d’aquesta riquesa i alhora refugi de la comunitat, i no només en un sentit material, sinó de valor social, el de la convivència i la participació. Això no vol dir que hàgim de sostenir el servei a costa de la conciliació i la vida, ni que no puguem ser funcionàries i tenir els drets de la resta del personal de l’Ajuntament, que corresponen per conveni, però que a la pràctica no se’ns apliquen.
Al manifest Defensem-Biblios vam recollir les principals reivindicacions, entre les quals predomina la qüestió del reconeixement: “A Biblioteques de Barcelona oferim serveis informatius i culturals, atenció social, ajuda amb les tecnologies digitals, etc. Som multitasca i habitualment servim de crossa per a qualsevol mancança social. L’Ajuntament ens deriva tràmits de Serveis socials i OAC que col·lapsen el servei, en detriment de la qualitat dels serveis pròpiament bibliotecaris. Tant nosaltres com les usuàries sovint hem d’aguantar tota mena de violències sense cap mena de suport, recurs ni protocol específic. Tot i això, no se’ns reconeix la tasca d’atenció directa i no percebem el complement econòmic associat que sí que reben les treballadores d’altres àrees de l’Ajuntament.
Volem que es reconegui el valor de les biblioteques públiques en la societat, volem que se’ns valori.
Arrosseguem una sèrie de problemes que cremen i emmalalteixen la plantilla, en certa manera derivats de la consideració de «personal de segona» (d’Instituts i Consorcis). Potser el principal sigui la manca de conciliació, evidenciat a diferents estudis realitzats pel mateix Consorci de Biblioteques. Tot i haver-ho denunciat públicament en reiterades ocasions, mai s’ha volgut solucionar. Per cobrir tots els taulells i l’ample ventall de serveis que ofereixen les biblioteques, ens obliguen a doblar el torn una o dues vegades per setmana, fins a 11,5 h seguides, amb una hora al mig per dinar -no remunerada-, 6 i 7 dies seguits de treball, un únic dia de descans (48 hores naturals) i horaris rotatius: 4 o 5 tardes fins a les 20:30 h i més enllà, amb alguns matins i 2 dissabtes al mes, de mitjana. El 100% de la feina és presencial i no gaudim del teletreball ni de la flexibilitat.
Ara, el Consorci amenaça amb la imposició d’una reforma horària, en teoria per unificar els horaris del personal per tipologia de biblioteca. Es van engegar uns grups de treball, però el CBB manté les línies vermelles enunciades al punt anterior i el marge per negociar-les és insignificant, una cortina de fum. Així, esperen que renunciem a la reivindicació històrica dels 6 blocs (que ens equipararia a la resta de personal municipal), fent-nos creure que no hi ha alternativa, que no es pot contractar més personal per mantenir el servei i alhora conciliar. Mentrestant, segueixen inaugurant equipaments sota la manca endèmica de personal, com la Gabriel García Márquez. Guardonada per la IFLA com la millor biblioteca del món, va costar 12 milions d’euros i va obrir amb un equip irrisori de 14 persones, havent d’expropiar després personal de la resta de biblioteques.
A l’article Del Pla Director de Biblioteques 2030 a les mancances cronificades vam denunciar l’organització jeràrquica i les polítiques poc participatives del CBB, que compten amb el vistiplau de l’Ajuntament. Les decisions organitzatives es prenen unilateralment als despatxos, lluny de les necessitats reals de les persones treballadores i usuàries, i a la part sindical no se’ns reconeix el dret a la negociació col·lectiva en tota la dimensió. Amb el pretext que s’està treballant en les noves estructures horàries -des de 2019-, i altres, el Consorci paralitza tots els temes sine die, com el Protocol d’Itinerants, la mobilitat entre centres, la valoració dels llocs de treball o l’avaluació de riscos psicosocials.
Des de CGT fem una crida a l’organització i la mobilització de la plantilla, perquè sabem que els drets s’aconsegueixen lluitant, no esperant pactes miserables.
El 22 d’abril, coincidint amb el Pregó de la lectura, les treballadores de Biblioteques de Barcelona vam fer una vaga de 24 h, per reclamar un seguit de reivindicacions històriques, necessàries per mantenir un servei públic de qualitat: reconeixement del sector per part de l’Ajuntament, més inversió en les biblioteques, augment de la plantilla, un protocol d’abordatge contra les violències als equipaments, millores laborals i equiparació amb la resta del personal municipal, l’estabilització del personal temporal, i mesures per garantir la conciliació del personal.
Des de CGT cridem a l’organització i la mobilització de la plantilla, perquè sabem que els drets s’aconsegueixen lluitant, no esperant pactes miserables.
__
Blanca Brea, Tècnica auxiliar de Biblioteques de Barcelona i delegada sindical de CGT
Pau Solsona, Bibliotecari de Biblioteques de Barcelona i delegat de CGT