Inflació vs. salaris: una batalla que continuem perdent

Recentment, a la mesa de negociació general, a Madrid, s’ha pactat entre administració i sindicats (CCOO, UGT i CSIF) una pujada salarial per al conjunt de treballadors i treballadores públiques de fins a un 11% acumulat per al període de 2025-2028. A més, s’ha pactat l’eliminació de la taxa de reposició, fet que faria desaparèixer el topall als augments de plantilla a les administracions públiques marcats des de l’Estat. A falta per veure com es concreta aquest últim fet, l’eliminació d’aquesta taxa és una bona notícia que celebrem.

Tot i això, des de la CGT valorem de forma molt insuficient aquest acord. A la pràctica, aquest acord assegura la pau social per als 3 anys vinents a tot el sector públic, a canvi d’una congelació salarial real, en el millor dels escenaris.

Per tal de valorar l’acord en conjunt i no només a través del titular, en el següent gràfic trobareu l’evolució del salari a la funció pública, d’una banda, i l’evolució de l’IPC per l’altra. Sobre la qüestió de l’IPC, val a dir que és un indicador parcial que no recull realment el consum de les persones treballadores d’aquest país. L’IPC es calcula en funció d’una cistella ponderada d’allò que es consumeix, però aquesta ponderació està mal feta i no reflecteix la realitat. Per exemple, l’habitatge només computa en un 12,43% de la despesa, quan les mateixes estadístiques oficials situen la despesa d’habitatge entre la classe treballadora a partir del 40%. El lloguer mitjà a Barcelona és de 1100 €, mentre que el m2 està a 4800 €, els números no surten.

Any	IPC Catalunya	Pujada salarial funció pública	Pèrdua anual	IPC Catalunya amb efecte arrossegament	Pujada salarial amb efecte arrossegament	Pèrdua salarial real
2010	3%	-5%	-8%	3%	-5%
2011	2,5%	0%	-2,5%	5,57%	-5%
2012	3,6%	0%	-3,6%	9,37%	-5%
2013	0,2%	0%	-0,2%	9,58%	-5%
2014	-0,7%	0%	0,7%	8,81%	-5%
2015	0,3%	0%	-0,3%	9,13%	-5%
2016	1,9%	1%	-0,9%	11,2%	-4,05%
2017	1,2%	1%	-0,2%	12,53%	-3,09%
2018	1,4%	1,75%	0,35%	14,10%	-1,39%
2019	0,9%	2,5%	1,6%	15,13%	1,07%
2020	-0,6%	2%	2,6%	14,44%	3,09%
2021	6,1%	0,9%	-5,2%	21,42%	4,02%
2022	5,2%	3,5%	-1,7%	27,73%	7,66%
2023	3,2%	3,5%	-0,7%	31,81%	11,42%
2024	2,9%	2,5%	-0,4%	35,63%	14,21%
2025	2,6%*	2,5%	-0,1%	39,15%	17,06%
TOTAL	33,7%	16,15%	-18,55%	39,15%	17,06%	-22,09%

2026	2,4%	1,5%+0,5%	-0,4%	42,48%	19,4%
2027	2,15%	4,5% (any eleccions)	2,35%	45,54%	24,77%
2028	2,15%	2%	-0,15%	48,67%	27,26%
TOTAL	40,15%	25%	-16,75%	48,67%	27,26%	-21,41%

*Dades provisionals, l’any encara no ha acabat

** Pels exercicis 2026, 2027 i 2028. Ell càlcul de l’IPC és aproximat. Segons la mitjana dels últims 15 anys i segons les previsions oficials -que sempre acerten, veritat?- per al 2026.

*** Per calcular de forma acurada la pèrdua de salari real, s’han d’aplicar els percentatges de les variacions de l’IPC i de salari sobre els resultats obtinguts l’any immediatament anterior. A aquest fet se li diu efecte arrossegament.

Com veieu, en els darrers 15 anys, el nostre salari real s’ha vist retallat en un 22,09%! Tot i la pujada als salaris, el recent acord no ve a revertir aquesta pèrdua, sinó a consolidar-la, situant la pèrdua estimada del salari real en un 21,41% pel 2028. I tenint en compte que l’IPC no calcula correctament l’abast real de la inflació.

Sobren triomfalismes per part dels sindicats signants d’aquest acord. Necessitem honestedat en explicar la realitat d’allò que es negocia i se signa. Explicar les coses com són, per a entendre els límits amb els quals ens trobem, i buscar estratègies per fer-ho millor en futures ocasions.

Però el que és més important, si volem sortir del pou de les retallades salarials en el qual fa temps que ens han ficat, l’objectiu prioritari és promoure l’organització a tots els centres de treball, per tal de multiplicar les forces amb les quals comptem actualment. Només es podran signar acords realment beneficiosos per a les treballadores i treballadors públics, quan siguem conscients de la força que realment tenim i estiguem disposades a utilitzar-la.

I l’Ajuntament de Barcelona?

Mentrestant, l’experiència acumulada les darreres dècades ens diu que l’estratègia basada exclusivament en el diàleg a les meses de negociació ens porta a una lenta però inexorable pèrdua de drets. Així ho estem veient també amb l’actual negociació del conveni al nostre Ajuntament, on ara com ara només algunes companyes i companys tindran mínimes millores, mentre es continuen eixamplant les desigualtats entre sectors i categories.

Volem recordar que en el marc de la negociació de l’actual conveni a l’Ajuntament, l’administració es nega a buscar fórmules per una pujada salarial generalitzada -menys pels comandaments, que tindran una paga extra-. Argumenten que la reducció de la jornada laboral a 35 h és una pujada de sou lineal. 

El preu/hora de qui se li apliqui la reducció de jornada de 37,5 a 35 h puja en un 7,14%, però això no és un augment salarial, ja que el sou queda igual. A més, a alguns dels sectors on aquesta reducció no es vol aplicar, s’estan posant compensacions econòmiques que no contemplen aquesta pujada del preu hora com toca. A altres sectors, les compensacions són gairebé inexistents.

Cal un canvi de rumb. Necessitem la unió a tots els centres de treball per canviar aquesta dinàmica. Cal canviar de mentalitat i que ens desfem del pensament màgic on algú solucionarà els nostres problemes per nosaltres. L’administració mira pels seus interessos, i els sindicats subvencionats tenen massa por de mossegar la mà de qui els dóna de menjar. 

És per això que ens hem d’organitzar amb la resta de companys i companyes, amb qui té voluntat de guanyar i de passar a l’ofensiva. En cas contrari, no revertirem mai la dinàmica actual.