Agenda

Bus a Madrid manifestació 18 desembre

Per la justícia social
Les persones abans que el capital
Derogació reformes laborals i lleis mordassa

El 2 de novembre passat es va anunciar finalment per part del govern l’inici de la negociació per a la reforma laboral, l’anomenada «reforma laboral per al segle XXI».

Des de la Confederació General del Treball hem analitzat totes les notícies i declaracions públiques amb preocupació creixent. Es confirma que el govern no derogarà les dues reformes laborals (2010, del govern Zapatero, i 2012, del govern Rajoy) que han enfonsat el nostre país en la precarietat laboral més gran que es recorda. Aquí hi ha les dades de l’última EPA, on les xifres relatives a la destrucció d’ocupació, temporalitat o la immensa bretxa salarial, així com el creixement galopant dels anomenats “treballadors pobres”, demostren que l’hemorràgia no es pot frenar únicament amb un grapat de tiretes.

Hi ha qüestions que, de partida, el govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz han afirmat que estaran fora de la negociació. Cal recordar que venim d’un escenari en què es va eliminar la necessària autorització administrativa per a la presentació dels ERO, cosa que ha provocat acomiadaments massius, i que es van veure minvades la quantia de les indemnitzacions que va dur a terme el PP també per a aquelles empreses que s’emparessin en previsions econòmiques. A més, es va prescindir dels salaris de tramitació, que són aquells jornals que l’empresa estava obligada a abonar al treballador que hagués denunciat el seu acomiadament si un jutge en decretava la readmissió. La indemnització per acomiadament improcedent, a més, va ser rebaixada de 45 dies per any a 33 dies per any. Doncs bé, aquest serà un altre dels assumptes “inamovibles” de la futura reforma de l’autoanomenat Govern més progressista de la història.

És a dir, si tenim en compte totes les qüestions anteriorment esmentades, amb la nova reforma laboral la destrucció d’ocupació continuarà trobant al nostre ordenament jurídic la mateixa manca de resistència que fins ara.

El govern de Rajoy, el 2012 declarava que el seu objectiu era “créixer i crear ocupació”. Es va encunyar fins i tot un terme que es va repetir fins al cansament. La denominada flexiseguretat: suposadament, reduint les traves a l’acomiadament s’incentivava alhora la contractació, quan en realitat, totes aquelles mesures estaven encaminades, no a la creació de llocs de treball, sinó a l’eliminació abaratida d’aquells amb millors condicions laborals per substituir-los, alhora, per llocs més precaris que han donat lloc a milions de treballadors pobres.

El que ja sabem de la negociació de la reforma laboral d’aquest Govern ens indica que, en un sentit profund, se seguirà combregant amb les tesis del govern del PP, ja que no es preveu ni una sola mesura per a encarir l’acomiadament o per penalitzar aquelles empreses que facin un ús abusiu de la norma, traslladant la temporalitat de les empreses a les ETT en un nou gir que perpetua la precarietat laboral i obre vies de negoci per als explotadors de sempre. A més d’això, a l’horitzó queda la implantació dels ERTE estructurals, prevista al punt 23 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, sumada a les altres contrapartides que estan a l’horitzó al voltant dels fons de recuperació de la Unió Europea .

O ENS DEFENSEM ARA,

O HAUREM DE LAMENTAR-NOS EN EL FUTUR

EL 18 DE DESEMBRE TOTES AL CARRER!!!

Arriba
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad