CGT Ajuntament de Barcelona

(ENCARA QUE SEMBLI UNA PARADOXA)

Voldria, amb aquest escrit, tractar algunes qüestions de fons sobre la política sistemàtica de l’Ajuntament de Barcelona de deixar deserts els concursos que convoca: s’està donant en totes les categories, de les més altes a les més baixes. La pregunta primera que els treballadors i treballadores afectats es fan, i de retruc tota la resta de companys que observen impotents el dolor en que cauen els rebutjats (manca d’autoestima, sensació d’injustícia, de sentir-se minusvalorats, de revenja, de que el temps passa i no dóna fruits ni el pots aturar, etc.), la pregunta primera és: per què? per què em passa a mi? per què passa això?

Encara que el que exposaré sembli molt teòric, trec les reflexions de les més pura pràctica: dels casos als que he assistit, de l’observació i anàlisi dels membres components dels tribunals (que vagin veient que no només observen ells, algú també els observa i analitza les seves paraules, els seus gestos, els tons de veu i els rictus mal dissimulats), de la meva pròpia experiència dins l’Ajuntament, però també de l’empresa privada.

Finalment, i això és potser el més important, voldria aportar elements de com la lluita contra la precarietat no és només qüestió dels precaris, sinó de tots; que ells sols no podran emprendre res sinó és amb l’ajut dels no-precaris; de com aquesta és la principal divisió que avui patim els treballadors globalment i de vegades, egoistament, fomentem, molt especialment els funcionaris; de com la cosa té implicacions psicològiques, sociològiques i ideològiques que afecten la vida, la formació i les professions dels que es creuen definitivament instal·lats en la seguretat.

Seria molt fàcil donar la culpa de que els concursos es declaren deserts a allò de: “per col·locar als amics d’algú”. Massa fàcil, i ho tindríem nosaltres també molt fàcil: bastaria només descobrir els nexes de la connexió amical. A més, també per l’Ajuntament és fàcil col·locar els qui ells volen: tenen l’EBEP, la figura del personal directiu, els concursos de lliure designació que acostumen a ser a partir del nivell 26 i, finalment, la pròpia dinàmica subjectiva de criteris de valoració a l’hora d’adjudicar un lloc de treball o un càrrec. No, la cosa va més enllà.

Els concursos es declaren deserts perquè al carrer hi ha centenars i milers de persones, joves, esperant per entrar i disposats a fer el que sigui per aconseguir-ho. No oblidem que segons enquestes molt recents, el somni daurat de molts joves és convertir-se en funcionaris. En definitiva, l’oferta i la demanda en el mercat de treball és abundant (parlo del mercat de les forces de treball, és a dir, els treballadors, no de l’oferta de llocs de treball) i en ser tan abundant, el valor baixa. El preu i el valor del treballador baixen, tant pels de dins com pels de fora. Pels de dins perquè, encara que aparentment no tingui relació, estan competint invisiblement amb els de fora que fan cua a les bosses de treball i estan a l’aguait dels nous concursos d’oferta pública, per tant el seu “valor” baixa davant els esplèndids currículums que esperen a la porta i davant d’unes actituds psicològiques que tot seguit veurem. Pels de fora també baixa el valor per dues raons: 1) moltes vegades aquests currículums esplendorosos, pels que tenen sort i han estat acceptats, no els valdran de res, aniran a fer ocupacions molt per sota i molt pitjor pagades del que pel que realment estan preparats i 2) aniran a parar, en la majoria dels casos, a engreixar les bosses de treball temporal eventual o la nòmina d’una empresa privada externa amb sous que no arriben als mil euros.

Si, a més a més, afegim en el cas de l’Administració Pública que, pel que fa als sous (i no estem parlant en absolut dels càrrecs directius) estan pràcticament congelats des de mitjans dels anys 80; que l’oferta pública d’ocupació ha estat mínima, que les jubilacions no es reposen en molts casos i que el temps ha fet el seu curs i ha envellit el personal, el panorama no és gaire afalagador. La reposició de la força de treball –els treballadors- els hi surt molt fàcil, econòmica i sense complicacions. Només han de declarar desert un concurs. No els tremola la mà per signar l’acta ni la veu per proclamar el veredicte: NO APTE.

Durant els 5 anys que vaig estar d’excedència, jo també vaig formar part de l’exèrcit dels precaris i un bon dia vaig anar a raure a una gran multinacional, la famosa IBM, a la seva seu central de Madrid. Un treball de telemàrketing. Empresa privada pura i dura. Els meus companys eren pràcticament tots llicenciats: en física, matemàtiques, informàtica, medicina, història, psicologia…. Els preguntava: com és que amb aquests currículums aguanteu això? La resposta era invariable: hem de tenir un currículum laboral, no de titulacions. Per a l’empresa privada, amb tanta competència de títols, ja no val només aportar la formació, s’ha d’aportar experiència. Valoren haver treballat al MacDonalds, al telemarketing, de repartidor de pizzes, tot, i ho hem de posar en primer llocs, no en l’últim.

No sé si va ser per les xerrades amb algun d’aquests llicenciats en psicologia o amb algú altre, però vaig veure que la qüestió és senzilla. L’hàbit del treball no s’adquireix amb títols, l’hàbit s’adquireix treballant. La disciplina de les normes, la disciplina horària, el saber aguantar frustracions, el saber aguantar ser l’últim i el més nou (com a l’exèrcit), el treball en equip, les relacions jeràrquiques, el saber obrir-se camí…. tot això ho valora molt l’empresa privada. Valora tenir treballadors madurs, ja formats en aquests hàbits. L’Administració pública no. L’administració pública va molt per sota dels estàndards dels criteris de productivitat, eficàcia i eficiència, que són exactament els criteris que haurien d’orientar una empresa pública competent, una empresa finançada amb diner públic i que se suposa ha de servir els ciutadans i ciutadanes d’aquest país i d’aquesta ciutat.

Es dóna la circumstància de que a l’Administració Pública es valora, per damunt de tot una cosa: la capacitat de mantenir silenci, l’actitud del servilisme i l’adulació, de fer favors als caps per treure’ls les castanyes del foc, la capacitat de ser hipòcrites perquè tot i sabent que una cosa no surt bé fent-la així, per no molestar els de dalt ho acceptarem. A la bossa de treball hi haurà gent agraïdíssima de ser altament valorada (adulació) i que els ha fet l’immens favor de ficar-los dintre. I això per les camarilles de poder existents és altament rendible: es renoven i rejoveneixen i s’amplien (poquet, no us penseu).

Tota la munió de caps grossos, intermitjos i petits nomenats a dojo recentment –alguns, no hi ha dubte, merescudament- han de demostrar que s’ho mereixen, que tenen grans aptituds tècniques, de comandament de personal, etc…i aquests són els pitjors, els menys humans, els més inflexibles… en una paraula: és la nova fornada de tecnòcrates. En tot grup social ascendent, ai amics!, es donen les actituds més ferotges. Els falcons, eren anomenats en la cort de Felip IV d’Espanya, els del partit cortesà que més favors devia al monarca. Els nous falcons de l’Ajuntament PSC-IC, aquests són els que decanten la balança en els veredictes dels tribunals per a la selecció del personal de l’Ajuntament de Barcelona.

Després de 29 anys d’ajuntament monocolor (PSC) seriem il·lusos si ens penséssim que la composició social del consistori ha romàs idèntica a la del primer dia. Més enllà de noms concrets, alcaldes fins i tot, hi ha un teixit social, uns grups i uns interessos que conformen les polítiques.

Ni estic capacitada, ni tinc elements suficients, ni és la meva intenció, analitzar fraccions polítiques. Allà ells amb el seu rotllo. No m’interessa fer comentaris de comentarista polític. Estic intentant explicar uns fets amb els que ens trobem cada dia quan anem a la feina.

Si la plantilla de l’Ajuntament ha envellit la política de l’Ajuntament ha envellit de ranci perquè ja cada cop poden enganyar menys gent: 29 anys d’aguantar-los convencen fins i tot els més crèduls.

Crec que en aquests moments, especialment des de les darreres eleccions municipals, estem assistint a un canvi. Canvi que no respon a un veritable canvi real per als interessos populars ni per als treballadors de l’Ajuntament, ans al contrari: més opacitat i falta de transparència, menys democràcia, més privatització, menys escoltar veus que no són la seva, més arbitrarietat.

Canvi que correspon a l’ascens de noves capes. En primeríssim lloc al repartiment de prebendes per a IC, amb tots els ets i uts. A antics carreristes que, justament, han anat fent carrera “professional” i ara reben els premis de tanta paciència en l’ombra (aquí, aquí, podríem dir noms d’antics pipiolos que van entrar els darrers, com avui els de les bosses de treball, i ara són jefassos, lògic i normal) i, a noves capes dintre del PSC.

Eren millor les antigues que les noves? No, en posicions polítiques les mateixes. En verborrea i fets que contradiuen la fraseologia que gasten, els darrers s’emporten la palma per allò que dèiem dels falcons.

Algú, llegint expressions de mala bava, podria dir que en el fons sóc revantxista, que em consumeix l’enveja…. No, GRÀCIES. No som revantxistes ni envejosos. GRÀCIES per no ser partícips de la merda.

Un missatge final a tots els afectats per la política de personal de l’Ajuntament de Barcelona: no us deixeu abatre, no esteu sols. Si heu esmerçat esforços per millorar la vostra formació i renovar les vostres aspiracions, l’esforç és vostre. Si teniu aptituds que no valoren, són vostres. No són d’ells, a qui nosaltres no podem jutjar amb la força a les mans (la tenen ells). Mantinguem l’esperit lliure. Ara que ja acabo, amics, sento que aquests darrers pensaments són ben bé els que diria a un pres de la presó.

Laura Coll

Juliol 2008

…només en el primer semestre de 2007

Encara que els mateixos gestors “maquillen” a la baixa el guany dient que aquest és el “guany net recurrent”  , que no inclou un concepte nou (que l’anterior any no s’aplicava): “dotacions per riscos del negoci”.

Si s’aplica aquest concepte , que trenca la série, la Caixa figura que “només” va guanyar 1060 milions d’euros.

Però les i els treballadors/es ens hem d’ajustar el cinturó.

Lluís-Josep Ramoneda

Aquest dimarts 8 de juliol de 2008 a les 11:00 s’ha celebrat la darrera reunió d’abans de vacances, de la Mesa negociadora general del conveni.

El desenvolupament de la reunió va seguir la dinàmica de les darreres sessions.

Es van firmar les actes pendents fins la 13.

L’Ajuntament va presentar 2 documents de treball en el mateix moment, en format paper.

1. “Document de treball. Data:08.07.2008  Capítol III: condicions professionals ” (Part 1)

2. “Document de treball. 08.07.2008 Capítol III: condicions professionals (PART 2)”

El primer dels documents era una revisió de l’Ajuntament de la seva mateixa proposta en base a la discussió de la reunió anterior de la mesa general.

El segón document era una nova proposta municipal per a la reunió del dia que completava les condicions professionals. Excepte pel que fa a tot el relacionat amb la carrera horitzontal, atès que es volia deixar per després de vacances per la seva complexitat, novetat i indefinició.

Un cop distribuida la documentació l’Ajuntament va fer la presentació defensa de la seva proposta. Per la part sindical es van contrastar alguns elements de la proposta , es van apuntar temes que serien clau en la seva negociació i  es va posar l’accent en la rellevància de les condicions professionals en una possible negociació del conveni.

Per consens majoritari, però no total, es van deixar les reunions de Mesa general fins a mitjans del mes de setembre .

L’administració es compromet a difondre un document en format electrònic entre els sindicats municipals que sigui un recull de totes les propostes municipals del conveni fetes fins ara .

Un treballador mor electrocutat a Valls mentre feia una reparació en una canonada d’aiguaUn treballador ha mort electrocutat a Valls mentre feia una reparació en una canonada d’aigua. Els fets han passat cap a quarts de 12 del migdia quan la víctima, d’uns 40 anys i treballador de l’empresa subministradora d’aigua Sorea, treballava en una reparació al costat del col·legi Cor de Maria de la capital de l’Alt Camp i ha patit una descàrrega elèctrica que li ha causat la mort gairebé a l’acte.http://www.avui.cat/ 1 de juliol de 2008

Tot i que han avisat els serveis mèdics i que un helicòpter medicalitzat s’ha desplaçat fins al lloc dels fets no han pogut fer res per salvar-li la vida. Dues dotacions de la policia local de Valls així com la Guàrdia Civil i dues ambulàncies també han anat fins al lloc del sinistre.

Córdoba. Muere un obrero al caer desde la cuarta planta de un edificioUn hombre de 46 años ha muerto al precipitarse desde la cuarta planta de un edificio cuando trabajaba en una obra en El Carpio (Córdoba).Terra.es3 de julio de 2008 Fuentes del Servicio de Emergencia 112 han informado hoy a Efe de que el accidente se ha producido alrededor de las 7.15 horas, en una obra en el número 15 la calle Del Colegio de la localidad carpeña y, por el momento, se desconocen las causas que la han provocado.

Las fuentes han señalado que al lugar de los hechos se desplazó una unidad de la Empresa Pública de Emergencias Sanitarias -061- de la Junta de Andalucía, que no pudo hacer nada por el obrero, que murió en el acto. 

Durant el primer trimestre de 2008 van morir 227 persones en jornada laboral, el mateix nombre que en igual període del passat any, mentre que les morts “in itinere” -en trajectes de casa al treball i viceversa- van ser 66, el que suposa una reducció del 26,7%.

Durant els tres primers mesos de l’any es van produir 418.253 accidents laborals, el 4% menys que en el primer trimestre de 2007, dels quals 247.735 (el 9,3% menys) van necessitar baixa i 170.518 (el 6,7% més) no, va informar avui el Ministeri de Treball.

Dels accidents que van precisar baixa, 223.064 van anar en jornada de treball, el 9,7% menys que el mateix període de 2007, i d’ells, 220.894 (el 9,6% menys) van anar de caràcter lleu i 1.943 (el 14,4% menys) greus, el que suposa la menor xifra registrada en els últims deu anys.

Durant aquest període, va haver 24.671 accidents “in itinere”, dels quals 24.177 van ser lleus i 428 greus; ambdues xifres suposen descensos pel que fa al passat any, del 6,2 i el 16,9%, respectivament.

A més, en el primer trimestre es van reconèixer 5.201 malalties professionals, el 24,7% més que en els tres primers mesos de 2007 . D’elles, 3.434 van requerir baixa (el 15% més), enfront dels 1.767 que no la van precisar (un 49,4% més)

L’Ajuntament sense cap RLT feta , ni cap estudi de racionalització de procediments , però fent “auditories” (en diuen) i reestructuracions de personal, segueix deixant deserts concursos de personal .

Ara és el concurs 1230/08

elLluís

El Gerent de Recursos humans i Organització, Sr. Carles Arias i Casal i la Direcció de Serveis i relacions laborals : Sra. Elena Pérez i Fernández, convoquen una reunió amb la CGT el 26 de juny a les 09:00 a locals del carrer Escar.

La reunió és presentada com una posada al dia dels projectes de la nova gerència després de 9 mesos de treball.

L’entorn de la reunió

Una negociació de conveni que no atén cap reivindicació substancial de la plataforma comuna i en concret dels punts claus de la CGT : RLT+35h+Externalitzacions+Poder adquisitiu.

Un entorn en els llocs de treball on regnen els canvis d’organigrama continu sense assajar mai la racionalització de les unitats i dels procediments, les reestructuracions encobertes , l’arbitarerietat més absoluta , la manca de voluntat per racionalitzar processos (malgrat la gran inversió municipal en informàtica) , el sistema de confiances, les auditories ocultes per a reduir personal, la manca de coneixement de les necessitats d’ocupació i l’us indiscriminat de l’externalització per resoldre’ls.

Conclusió de la reunió:

No hi ha cap novetat i els posicionaments de l’administració són gens negociadors dels temes rellevants , el menyspreu pel contingut de la plataforma unitària és palès i ostensible. No es vol cap Relació de Llocs de Treball.

No es vol planificar sobre bases objectives ni resoldre l’extrema arbitrarietat existent en la gestió de personal de la casa, on la manca de transparència, el regne de taïfes gerencialista , i l’imperi del criteri de la “confiança” per afinitat política o personal estant presents abastament. El problema de l’arbitrarietat persistirà i sembla consubstancial amb la organització gerencialista i cada cop més a l’estil empresarial.

Resum

El Gerent fa una exposició general que no acompanya de documentació. Quant a l’anàlisi i interpretació la Gerència :

• reconeix que durant els darrers anys no hi ha hagut veritable planificació de personal
• que enlloc d’això el que s’ha donat és una política de congelació i disminució de plantilla com a únic eix d’intervenció.
• que aquest model i les seves eines estan esgotats

Quant a les perspectives de futur i el treball i orientació de la Gerència:

• No es vol resoldre la problemàtica acumulada per la inexistència de planificació de personal - clàrament no es vol fer RLT
• Es vol aplicar una nova planificació que simplement renovi les eines i instruments ja esgotats i que s’adapti als nombrosos canvis previstos :interns: adaptació al “dinamisme de l’administració local” i extrens: EBEP i Procés Bolonya per ex.
• Sobre organització no es vol de cap manera negociar amb el sindicats

Però de quina manera es planificarà i s’adaptarà la política de personal sense atendre sistemàticament la problemàtica existent , sense planificar sobre bases objectives : com per exemple la RLT ?

elLluís

CGT, de forma prèvia a l’inici de l’ordre del dia, aportem una proposta de definició de les necessitats de servei per a la seva incorporació a l’article de les vacances, que literalment diu que “A efectes de definir les necessitats del servei, cada departament determinarà i comunicarà de forma motivada als treballadors afectats la presència mínima de personal en cada període segons els perfils professionals i llocs de treball”. Es tracta de prevenir l’arbitrarietat que consistiria en ser més o menys primmirat amb les necessitats del servei en funció de qui demani les vacances.

L’Administració creu innecessari incorporar aquest text, però pren nota.

La resta de sindicats no en diuen res d’aquesta proposta.

A continuació es passa a tractar de manera pràcticament monogràfica el tema de la paga d’abril.

L’Administració havia lliurat la setmana anterior una proposta que en essència introdueix dos canvis significatius, la penalització de les baixes reiterades i la supressió de la menció a l’indisposat (en coherència amb la seva proposta, encara no acceptada, de convertir-lo en un dia més de permís).

UGT proposa per començar que s’aclareixi en conveni el procediment d’abonament de la darrera paga d’abril en el cas del personal que causa baixa a la plantilla, perquè ha detectat que alguns dels treballadors afectats la perden per manca d’informació. També proposa recuperar una antiga proposta d’introduir el còmput anual de l’absentisme a l’hora d’aplicar la penalització de la paga, per evitar situacions paradoxals com la de penalitzar per la part proporcional a un mes a algú que fa una única baixa d’onze dies i no penalitzar a algú que fa cada mes una baixa de 10 dies.

CC.OO. demana que no es toqui res en aquest article.

CGT demanem que es tregui tota referència a la productivitat, per entendre que aquesta paga només valora l’assistència i la puntualitat, i que si es vol entrar algun dia a parlar de pagues per productivitat haurà de ser al marge d’aquesta paga. També volem, com UGT, entrar a parlar del còmput anual de l’absentisme per trobar desequilibrant el descompte per parts proporcionals a un mes.

L’Administració accepta estudiar la proposta del còmput anual de l’absentisme, però es nega (adduint raons tècniques i legals) a treure la referència a la productivitat. Creu que hi ha un increment del número de baixes de pocs dies (en realitat les estadístiques que aporta no són gens concloents) i pensa que cal actuar d’alguna manera. De tota manera, manifesta que no reconeix retallades en aquest punt i que si no hi ha cap acord de modificació, està disposada a deixar l’article tal qual. Ho deixa obert (especialment el tema de l’indisposat) de cara a l’acord final.

L’Administració encara deixa anar una nova proposta sorpresa, consistent en canviar el sistema de càlcul del total de la paga d’abril. Fins ara es prenia com a referència el total de la paga de desembre, amb la qual cosa els canvis salarials produïts durant l’any no es tenen en compte i es donen situacions injustes, com ara que si algú passa a tenir reducció horària cap a finals d’any la paga d’abril correspon únicament a la mensualitat reduïda, sense tenir en compte els mesos sense reducció anteriors del mateix any. La proposta de l’Administració és passar a calcular la paga d’abril a partir de la mitjana de les mensualitats de l’any anterior.

UGT reconeix que té de coneixement de queixes en el sentit que apunta l’Administració i que fer mitjana seria més just.

CGT denunciem que, encara que sigui més just des d’un cert punt de vista, el canvi de sistema implicaria una reducció en el global de la paga d’abril de tots els treballadors, ja que el que és segur és que al desembre s’han aplicat els possibles augments per triennis, promocions o qualsevol altre concepte, augments que no es tenen en tots els mesos de l’any anteriors. Demanem que l’Administració calculi quants diners s’estalviaria amb el canvi de sistema i que amb aquesta dada davant es parli de proporcionalitat i del destí dels diners estalviats.

L’Administració es defensa dient que si no volem canviar-ho que no ho canviarem, però que estem perjudicant als treballadors municipals.

CGT responem que la defensa dels interessos dels treballadors és cosa nostra, no seva, i que no ens neguem a parlar de proporcionalitat si es descarta una pèrdua global de diners per a la plantilla.

L’Administració tanca la reunió de la Mesa General anunciant que el proper dia ens passaran una nova proposta de redacció d’aquest article i també una proposta pel tema horaris.

Després d’un llarg debat, a estones recargolat, a la reunió del 19 de maig l’Ajuntament ha acceptat finalment un dels punts reivindicats a la Plataforma Conjunta: les vacances d’estiu comptades com 23 dies laborables.

Segons com, més que un guany és una simplificació del règim actual de vacances que contemplava 31 dies naturals. Fins ara, algú que per exemple s’agafes el mes de juliol sencer o vigilés de demanar-se fraccions que no enganxesin festius intersetmanals ja gaudia de 23 dies laborables amb aquests 31 de naturals, però si no es vigilava i es demanaven vacances en períodes amb un o fins i tot dos festius intersetmanals, aquests dies es perdien.

Si tot això arriba al text definitiu del proper conveni, amb l’únic requeriment d’agafar fraccions mínimes d’una setmana natural (i com sempre, d’acord amb les necessitats del servei) es comptaran amb 23 dies laborables i reals de vacances.

Tres sessions i per tant tres setmanes han calgut per arribar a un document de 10 planes, elaborat per l’Administració i amb petits canvis i esmenes poc substancials d’entre les proposades pels sindicats.
I a sobre, gran part de les 10 planes està farcida de simples traduccions al català de la normativa vigent i replicació de les minses millores que ja teníem incorporades als convenis anteriors. La pregunta és, llavors, què és el que hi ha que sigui realment nou?

MILLORES

Per defunció o malaltia greu de familiars fins el segon grau: com que la llei parla de 2 i 4 dies laborables segons on es produeixi el fet, i el conveni anterior parla de 3, 4 i 5 dies naturals, l’Ajuntament no es complica la vida i manté 3, 4 i 5 dies però ara laborables.
En el cas de malaltia greu amb hospitalització, el permís ara es podrà gaudir també en un període de 10 dies a partir del finiment del període d’hospitalització (abans era només dintre del període d’hospitalització).
Permís per a proves de promoció a l’Ajuntament de Barcelona, 1 dia (abans només era el temps imprescindible).
Permís prenatal, es fa extensiu a les assistències a tècniques de fecundació assistida, pel temps indispensable, previ avís i justificació de la seva realització en jornada laboral.
Permís per lactància, s’amplia la seva aplicació dintre dels 9 mesos del fill (la llei en vigor diu 20 setmanes, tot i que la part de l’EBEP que no és d’aplicació a Catalunya diu 12 mesos). Incorpora la millora de la part de l’EBEP que no és d’aplicació allà on diu que “la durada del permís s’incrementarà proporcionalment en cas de part múltiple”. Es possibilita la compactació del permís en dues fraccions setmanals.
Els torns de vacances de setmana santa i nadal s’alliberen i es converteixen en dies de lliure disposició.
Reducció horària per guarda legal de menors de vuit anys, extensió als funcionaris del que diu l’Estatut dels Treballadors per als laborals, tot i que la part de no aplicació de l’EBEP parla de menors de 12 anys.
Reducció horària per als més grans de 60 anys o per als que ho necessitin en processos de recuperació per raó de malaltia en un terç o la meitat de la jornada, amb una percepció del 80% o del 60% de la retribució íntegra, respectivament.
“PEORAS”
Per defunció o malaltia greu de familiars fins el segon grau: excepcionalment, la llei preveu fins a 6 dies laborables, l’Ajuntament posa el tope en 5 dies laborables.
Permís per visita mèdica: l’Ajuntament l’ha tret del document.
L’únic dia d’indisposat que tenim es converteix en un dia de lliure disposició (sotmés per tant a autorització prèvia i a les necessitats del servei).

DES DE LA CGT demanarem que el text final del conveni faci referència a la regulació legal aplicable (aplicant a laborals i funcionaris les millors condicions legalment possibles considerant conjuntament els dos marcs legals respectius) i que s’explicitin només al text del conveni les millores que sobre aquest marc legal s’incorporin a partir de la negociació.