General

Feina feta 3 – Cap interina al carrer i diem no al nou conveni

CGT a l'Ajuntament de Barcelona

2021 – de setembre a final d’any

Reprenem l’activitat després de l’estiu amb una mobilització. Amb el lema “Cap Interina al Carrer” convoquem una manifestació davant de la delegació del govern espanyol. Es tractava d’una convocatòria unitària de les diverses plataformes i col·lectius d’interins/es i temporals en abús de temporalitat d’arreu de Catalunya, i dels sindicats que els hi donaven suport.

L’objectiu era pressionar la tramitació parlamentària de l’Icetazo i intentar aconseguir que el resultat legislatiu acabés derivant cap el que estableix la jurisprudència europea en relació a l’abús de temporalitat.

També denunciem que aquesta proposta només pretenia més i més oposicions que eren (i són) el gran negoci d’alguns sindicats que ho converteixen en borses de captació d’afiliació. 

La qüestió era clara: hi havia hagut una irregularitat amb la contractació il·legal d’interins que s’havia de solucionar d’una manera diferent, garantint que els interins continuessin treballant. No es tractava de fer negoci.

Vàrem donar veu i suport a la Plataforma de Personal Interí de l’Ajuntament de Barcelona  (PPIAB) formada per treballadors i treballadores en situació d’interinitat, organitzats més enllà dels sindicats, que treballaven per pressionar a través de manifestacions, campanyes de pressió per xarxes socials a polítics i promovent una vaga a les Administracions Públiques.

Després de la manifestació convoquem una vaga (28 d’octubre) reivindicant:

  • La recuperació dels serveis públics privatitzats i l’ampliació de l’àmbit del sector públic.
  • Més inversió pública en les necessitats socials col·lectives, amb especial èmfasi en les de la classe treballadora i el conjunt de les classes populars.
  • Acabar amb la precarització de les condicions laborals en l’ocupació pública, l’abús de temporalitat i el frau en la contractació. Estabilitat laboral per a tot el personal precari en situació d’abús de temporalitat.
  • Assegurar des dels serveis públics les condicions mínimes per a una vida digna de la població, en una perspectiva igualitària.
  • Acabar amb la bretxa de gènere existent al sector públic, i contribuir activament des del mateix a la superació de les desigualtats de gènere en el conjunt de la societat.

Mentre nosaltres treballàvem per a que la jornada de vaga fos un èxit, els sindicats que van recolzar el decret Icetazo, i que no van convocar la vaga del 28 d’octubre, es dediquen a intentar invisibilitzar la lluita pel personal interí amb els seus comunicats  a la plantilla municipal.

Imatge

Mentre, la Plataforma del Personal Interí de l’Ajuntament de Barcelona (PPIAB) que, sense entrar en lluites estèrils, van fer algunes puntualitzacions força contundents:

  • Eren aquests sindicats (UGT, CCOO i CSIF) els que van pactat l’anomenat “Icetazo”.
  • Aquests mateixos sindicats, que deien preocupar-se tantíssim de la sort del personal interí, eren alhora còmplices, per activa o passiva, de la situació en la qual el personal interí es trobaven en aquests moments, en haver consentit l’incompliment sistemàtic de la llei per part de l’Administració, la qual cosa havia permès la multiplicació de personal interí amb més de tres anys d’antiguitat.  

Per sort, la mobilització del 28 d’octubre va ser un èxit i el text proposat va millorar però alhora alertàvem que la lluita continuava i demanàvem aclarir diversos punts del nou text.

I com cada any, vàrem reivindicar el dia internacional contra les violències masclistes recordant les principals dades dels estralls produïts per la violència masclista i advertint que sota aquestes dades s’hi amagava una violència que era (i és) estructural al propi sistema i que abastava i impactava tots els àmbits de vida de les dones.

 Resultat d'imatges per a cgt feminista

Una violència que tenia per objectiu sotmetre les dones i mantenir les relacions jeràrquiques i desiguals de gènere, les quals eren indispensables pel funcionament del sistema capitalista patriarcal. 

En concret, la CGT a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va convocar una concentració per denunciar la política d’indefensió, abús i assetjament laboral i per raó de sexe que patien les dones a Parcs i Jardins.

A banda de la situació del personal interí, es comença a negociar el nou conveni, amb mesos de retard. Els sindicats majoritaris feien seves moltes de les nostres reivindicacions, però no ens importava. Pensàvem (i pensem)  què tenir punts de coincidència ajudava a la negociació. Tenint punts comuns sempre feia més fàcil arribar a acords.

Òbviament, la CGT va fer les seves propostes, posant l’èmfasi en aquelles propostes més profundes, més estructurals. Com era el cas de la Valoració de Llocs de Treball (VLT) i la conseqüent Relació dels llocs de treball (RLT) perquè eren (i són) les peces clau que determinen el futur de moltes de les condicions laborals de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona. 

Òbviament, També demanàvem la regularització de la situació laboral del nostre personal interí i que no es convoquessin places ocupades per personal interí amb més de tres anys d’antiguitat, mentre no es resolgués la seva situació.

 

Més enllà de la necessitat de disposar d’una VLT, demanàvem garantir la promoció en els sectors feminitzats, establint mecanismes de mobilitat horitzontal cada 2 anys, regulant les promocions internes i posant fre als concursos interadministratius.

També demanàvem la jornada de treball de 35 hores setmanals així com la revisió i adaptació dels horaris especials i dels permisos i llicències. Per garantir una conciliació veritable dels treballadors municipals.

També reclamàvem la recuperació del poder adquisitiu perdut amb una clàusula de revisió salarial que tingués en compte l’IPC de Barcelona, així com definir un plus d’atenció al públic amb criteris clars i justos per a tots els col·lectius que feien atenció al públic, eliminant la doble escala salarial derivada del SOM, i regular també el complements de menyscapte i custodia de diners per a tothom que el realitzava.

Demanàvem també que es garantís el cobriment del 100% de les baixes mèdiques en tota la organització municipal i que es fes en un període curt de temps. Així com un servei municipal de vigilància de la salut amb els mitjans personals i materials necessaris, i reconèixer en tots els àmbits la figura del treballador designat com a responsable de la prevenció.

En relació al teletreball proposàvem crear una comissió que concretés quines són les tasques que eren susceptibles de ser teletreballables (tots els sectors son diferents i tenen moltes especificitats).

El plan que Economía enviará a la UE incluye una reforma de las pensiones

I en relació a la jubilació proposàvem tornar a la “jubilació parcial amb contracte de relleu” per als treballadors laborals que estiguessin en situació d’accedir-hi i implementar un pla d’incentivació de la “jubilació anticipada” tant per a funcionaris com per a laborals.

També demanàvem un estudi ampli sobre sectors feminitzats a Educació (CEB i IMEB) i IMSS, així com facilitar i incentivar la mobilitat en sectors feminitzats de tot el personal (funcionari, interí i laboral) i crear nous mecanismes de mobilitat.

Per a l’Institut Municipal de Serveis Socials, reivindicàvem  el paper dels seus treballadors durant la pandèmia del Covid19 (demostrant que són un servei essencial) i que el nou conveni ho reconegués. A més, demanàvem augmentar el complement atenció UGA, l’adequació i racionalització dels Centres de Serveis Socials, planificar l’obertura de nous Centres, incrementar el personal atenent a les necessitats reals dels centres, adequar el teletreball a la seva realitat. A més d’una llarga llista de reivindicacions.

Respecte al sector educatiu, la principal reivindicació era regularitzar el personal interí que ha dedicar gran part de la seva vida a donar-ho tot pels serveis públics. I també equiparar els drets del personal funcionari amb l’interí d’estructura: participació concursos de trasllats i accés a tots els permisos, llicències, excedències, etc.

Al sector de biblioteques, demanàvem regular degudament el tema d’horaris especials: flexibilitat, blocs horaris, eliminar la jornada presencial obligatòria de 9 hores, introduir el teletreball, a més d’un augment de personal per poder recuperar les places perdudes des de 2012.

Respecte als bombers (SPEIS) demanàvem millores en les condicions laborals, de prevenció i econòmiques per a tot el personal. Així com equiparar les condicions econòmiques del personal administratiu, entre moltes altres reivindicacions.

Però la noticia del mes de desembre, com segur recordeu, va ser la signatura del nou conveni (vigent fins el 2024) que l’Ajuntament de Barcelona va signar amb UGT, CCOO i la Intersindical. La CGT no el va signar per molts motius.

Per començar hi havia motius de forma que no per això eren menys importants. Negociacions a corre-cuita, sessions maratonianes… i moltes altres maniobres de distracció o directament de caire mesquí. Amb les noves tecnologies disponibles no era admissible que els responsables de Recursos Humans de l’Ajuntament utilitzessin tècniques de negociació de segles anteriors. Unes formes realment casposes que els responsables polítics haurien d’eliminar.

 acord conveni treballadors municipals

Però certament no només no vàrem signar per les formes. No vàrem signar perquè no representa cap millora substancial per a la plantilla, com tampoc ho va ser l’anterior.

De fet, creiem que era (i és) una mena de prolongació de l’anterior, sense més pretensions. Per contra, des de la CGT pensàvem que un nou conveni havia de representar la consolidació d’avenços profunds en les condicions de treball. I no volíem donar un xec en blanc ni hipotecar-nos fins desembre de 2024.

En aquell moment (i ara també) vàrem considerar que l’Ajuntament de Barcelona valorava molt poc la tasca dels empleats públics.

Durant la pandèmia al sector públic havíem estat en primera línia donant suport a la ciutadania, adaptant-nos contínuament i demostrant l’orientació de servei públic que ens caracteritza. Però l’Ajuntament es va asseure a negociar amb les mans buides. Només una petita quantitat de diners es va repartir en increments a una petita part de la plantilla. 

I a més, aquests pocs diners es van repartit de forma injusta.

Ens expliquem. Les poques millores econòmiques (petits increments en complements d’atenció al públic) es van repartir de forma desigual, deixant molts col·lectius fora o altres sense valorar com cal, com per exemple les Unitats de Gestió Administrativa de Serveis Socials. 

També creiem que aquest nou conveni augmentava la bretxa salarial, a part de mantenir la doble escala salarial. La majoria dels sectors feminitzats d’aquest Ajuntament, tot i ser essencials durant la pandèmia, no varen veure ni increments salarials ni mesures de conciliació familiar i/o personals reals.

A més, es manté la doble escala salarial que va provocar el SOM: la gent que ocupa una categoria des de fa anys té un sou superior (independentment de triennis o altres premis d’antiguitat) que la gent que va entrar posteriorment. I fins desembre de 2024 no es podrà tornar a parlar de gairebé res. 

Per altra banda, L’increment salarial addicional –no el que ve fixat per l’estat cada any- de l’1,5% fins el 2024 per a tota la plantilla municipal portava a confusió. Estava lluny de l’increment que demanàvem ajustat a l’IPC de Barcelona. El que es va acordar era cap increment pel 2021 i el 2022. Un increment del 0,75% el 2023 i un 0,75% pel 2024. Per contextualitzar una mica, a dia d’avui, l’IPC català ha augmentat un 8’5% el darrer any (setembre 2022).

Tampoc es va avançar en conciliació familiar o en anar reduint la jornada cap a les 35 hores. Així, altres temes rellevants es van deixar en mans de futures comissions, com la Valoració de Llocs de Treball o el teletreball… Tot imprecís i tirant novament la pilota cap endavant.

Una de les nostres principals preocupacions era (i és) el personal interí. La proposta municipal era implementar l’Icetazo tal qual estava aprovat. Res de nou.

Per si tot això no fos prou, es va acordar la proposta de “cessament progressiu de l’activitat” que ens sembla inversemblant: es podria renunciar als dies personals de permís i acumular-los per al final de la vida laboral i per cada dia de renúncia te’n “regalaven” un més. Tot plegat per jubilar-te, com a molt, uns pocs mesos abans del que et tocaria. Pensàvem (i pensem) que aquesta proposta no només no soluciona el tema de la prejubilació a les persones que tenien edat per fer-ho, sinó que tampoc era (ni és) un sistema que pogués ser atractiu al personal més jove, que precisament el que voldria és gaudir dels seus dies personals a l’actualitat i no pas quan es jubili. 

D’altra banda, el “cessament progressiu de l’activitat” és un sistema pervers ja que segurament serà l’excusa de l’Ajuntament per no negociar una jubilació parcial i/o anticipada i incentivada real. 

En resum, creiem que aquest conveni incrementava la desigualtat entre la plantilla municipal, donant poc a pocs i res a la majoria.  

Per tot això la CGT no va signar aquesta farsa.