ELS AFECTATS PER LA DOBLE ESCALA SALARIAL QUE VA PORTAR EL SOM TENEN DRET A RECLAMAR LES RETRIBUCIONS PERDUDES

Però ni l’acord amb els sindicats ni l’acord del Consell Plenari de desembre passat aborden el reconeixement d’aquests drets. Us ho expliquem.

En què consistia la doble escala salarial que establia el SOM?

Doble escala salarial vol dir que ocupant el mateix lloc de treball hi ha persones que cobren sous diferents.

El SOM va crear aquest problema perquè va agrupar diversos llocs de treball per a cada nou lloc de treball SOM, però la valoració dels nous llocs va coincidir sempre amb la retribució més baixa possible. D’aquesta manera, molta gent hauria passat a cobrar menys del que cobrava, però per estalviar-se el conflicte van crear el Complement Personal de Migració (CPM), que garantia el manteniment de les retribucions de totes les persones migrades al nou sistema, prenent com a referència el lloc de treball que ocupaven en el moment de la migració i les superiors retribucions anteriors.

Però en aquests 5 anys de SOM són moltes les persones que han accedit de nou a llocs de treball devaluats respecte de l’anterior catàleg. Aquestes persones han estat cobrant menys que altres que ja ocupaven el mateix lloc o un lloc equivalent amb anterioritat a l’any 2013. D’aquí la doble escala salarial.

D’on surt el dret a reclamar ara les retribucions perdudes?

Arrel d’una demanda presentada amb èxit per l’Associació de Professionals i Tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, una jutgessa ha dictaminat que el SOM ni era una RLT tal com demana la llei ni va passar pel procés de negociació amb els sindicats que la llei exigeix. En conseqüència ha sentenciat que el SOM és nul de ple dret. Aquesta sentència és ferma i l’Ajuntament està ara en tramit d’acreditar el seu acatament.

L’anulació del SOM no pot generar retroactivament perjudicis per a les persones que han participat passivament en el sistema, per exemple, guanyant un concurs de provisió o cobrant un CPM, però sí que permet reclamar efectes favorables. El primer és que si el SOM no era d’aplicació, el que era d’aplicació era el catàleg de llocs de 1987, aquell que valorava de forma superior bona part dels llocs de treball.

Així doncs, les persones que han accedit a un lloc SOM durant aquests 5 anys i fins a la data de l’acord del Ple de 22/12/17 (acord que rehabilita «provisionalment» el SOM) podrien reclamar les diferències salarials pels sous superiors que els haurien correspost en cas d’haver-se aplicat el catàleg de 1987.

Es pot fer la reclamació ja ara?

Mai ha existit una correspondència un a un entre els llocs de treball SOM i els anteriors del catàleg de 1987. Abans de reclamar res hauria de quedar establert quin lloc de treball del catàleg del 87 s’hauria ocupat, i també caldria aclarir l’evolució de les taules de retribucions d’aquests 5 anys aplicables al catàleg del 87. En algun cas l’equivalència pot ser clara, en uns altres casos pot haver molt terreny per a la discussió.

Per aquesta raó, el primer que cal fer és aclarir a través de la negociació sindical amb l’Ajuntament quina és la relació d’afectats, quins imports els hi corresponen i com s’abonaran. Això fins i tot abans d’entrar a negociar la nova RLT. Abans de tot cal fer justícia.

L’acord del Plenari de desembre de 2017 o l’acord amb CCOO, UGT i SAPOL que l’avala, contempla aquesta problemàtica?
No la contempla, i en part la dificulta. Sí que és cert que a l’acord amb els sindicats es parla de la doble escala salarial, però el paràgraf que l’esmenta és força contradictori. Diu que la nova RLT ha de solucionar el problema de la doble escala salarial, que s’ha de garantir la vigència dels CPM i simultàniament que «aquesta primera RLT no implica la revisió de llocs de treball». En tot cas, sembla clara la intenció de l’Ajuntament de no posar ni un euro en la requalificació de llocs de treball i evidentment enlloc consta un compromís en aquest sentit.

I respecte de les retribucions perdudes durant aquests cinc anys, ni una paraula. Ben al contrari, acceptant la nova aprovació retroactiva del SOM, els acords busquen deixar sense base el recurs que va presentar la CGT contra totes les decisions basades en el SOM des de la data de la sentència ferma i fins al desembre. I de la mateixa manera dificulta qualsevol reclamació d’endarreriments per la vigència sobrevinguda del catàleg de 1987 que provocava la sentència.

L’acord sindical ha estat encertat o com a mínim necessari?

És obvi que la sentència crea dificultats de gestió per a l’Ajuntament, això és el que impliquen les sentències quan són en contra, i òbviament els responsables últims d’aquestes dificultats no són els sindicats, ni els denunciants, ni la jutgessa, ni molt menys els treballadors i treballadores municipals. Els responsables són els gestors municipals que van dissenyar un SOM formalment deficient i fraudulent en el seu procés d’implantació. I per cert, aquests gestors continuen estant majoritàriament al mateix lloc.

Pel que fa al moment actual, la sentència tornava la vigència al catàleg del 87, cosa que és un malson per als gestors per moltes raons, i a més genera aquests drets retributius dels quals parlem. Això deixava els sindicats de la Mesa General en una posició de força a la qual han renunciat de forma incomprensible en una única sessió negociadora. Amb l’acord signat la Gerència de Recursos Humans es treu de sobre tota la pressió i la trasllada als sindicats: recordeu que per aprovar la nova RLT l’Ajuntament ha d’acreditar l’existència d’una negociació, però no necessita que la negociació acabi en acord. Ja té l’únic acord que necessitava per sortir del seu tràngol: el del Plenari re-aprovant el SOM amb el vist-i-plau dels sindicats de la Mesa General.

En resum, per part dels sindicats ha estat una decisió errònia (no volem creure que hagi estat connivència).

Què es pot fer hores d’ara?

Des del front judicial, confiem que les companyes de l’APTAB, fent servir el seu paper de recurrents del SOM, puguin presentar al·legacions al jutjat en el sentit d’un inici viciat de l’acatament de la sentència. Tant de bo hi hagi èxit per aquest costat.

Des del front polític, demanem als grups municipals que han tornat a fer costat a uns gestors que ja els van ensarronar una vegada, que exigeixin al govern municipal que no només hi hagi negociació, sinó que la negociació de la RLT acabi amb un acord satisfactori per a totes les parts.

Des del front sindical, cal d’entrada que CCOO, UGT i SAPOL entenguin que la CGT té dret a formar part de l’equip negociador per moltes raons: formem part de la Mesa de Funcionaris, som el tercer sindicat amb diferència si considerem la representació de tots els laborals i a més som signants de l’acord de 2012 que comprometia a l’Ajuntament a negociar una RLT. Que deixin de banda les seves expectatives i interessos electorals i ampliïn la base representativa d’una negociació tant important com aquesta. I partint d’aquesta premissa, fem un front comú per aconseguir la millor RLT possible i el tracte més just per a totes les persones de les plantilles municipals.

Des del front de la mobilització, cal que tots els treballadors i les treballadores de les plantilles municipals entenguin la transcendental importància d’aquesta negociació i ens exigeixin a tots els actors un comportament a l’alçada. I cal que estiguin ben disposats a participar a totes les crides i convocatòries que es facin en suport dels representants sindicals.

Per part de la CGT ens comprometem a lluitar per a que s’acabi la doble escala salarial revisant a l’alça els llocs de treball devaluats. I primer de tot que es reparin els drets retributius de les treballadores perjudicades durant aquests passats 5 anys.

ENCARA HI SOM A TEMPS

LLUITEM PER LA RLT QUE LES PERSONES DE LES PLANTILLES MUNICIPALS MEREIXEN I NECESSITEN

UNA RLT JUSTA QUE DEIXI ENRERE L’ARBITRARIETAT, LES DOBLES ESCALES SALARIALS I PERMETI UNA CARRERA PROFESSIONAL EN CONDICIONS D’IGUALTAT I TRANSPARÈNCIA!