Mesures de la CGT contra la Crisi
| No volem reformar ni revisar però en el camí cap a una societat més justa i solidària… ens plantegem un paquet de mesures concretes per a intentar la seva engegada a curt i mig termini: |
1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres.
2.- Internalització de les plantilles externalitzades o subcontrates per part de l’empreses matrius i consolidació de l’ocupació temporal en fixa.
3.- Derogació de la legislació que permet l’acomiadament lliure i abolició dels Expedients de Regulació d’Ocupació, la subcontractació, els contractes temporals i les ETT. Anulació dels articles 52d i 56 de l’Estatut dels Treballadors segons la nostra campanya de ILP.
4.- Flexibilitat per a qui treballa, incloent els temps de viatge en la jornada laboral, i permetent la gestió personal i col·lectiva de l’oci i les cures.
5.- Tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament.
6.- Renda Bàsica o salari social – individual i incondicional- garantida i universal per a totes i tots, quantia per atur mai inferior al SMI i elevació del SMI al considerat com salari digne.
7.- Els preus d’habitatge, transport, energia, vestit i aliments, mai han de superar conjuntament el 60% del SMI o de la Renda Bàsica garantida, destinant els habitatges nous buits als qui ho necessiten mitjançant crèdits sense interès.
8.- Eliminar l’interès en els préstecs, i crear la Banca pública, que faciliti finançament a qui realment ho necessita i a projectes socials i ambientals. Control públic de la banca.
9.- Desenvolupament i universalització dels serveis públics, i abaratiment progressiu fins a la seva gratuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar.
10.- Gravar els beneficis empresarials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials.
11.- Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’eliminació progressiva de les indústries contaminants.
12.- Reorganització, gestió democràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales locals, amb inversió en energies renovables i desinversió en energies fòssils i nuclears.
13.- Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la societat, com garantia dels drets socials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una societat solidària i sostenible.
Punts proposats pel Secretariat Permanent de la Confederació General del Treball (CGT).
Comments
Comment from Pere
Time: 21 abril 2009, 17:11
LA FUNCIÓ PÚBLICA A L’ULL DE LA GRAN PATRONAL
Les darreres declaracions dels presidents de la Patronal envers a la funció pública són tota un declaració d’ntencions.
El poder financer pressiona al poder politic per canviar el mercat laboral de l’administració pública.
Queda clar qui està pagant la crisi. Volkswagen no té cap mirament en extorsionar a la classe treballadora oferint feina per un sou congelat i precari per dos anys.
Tota la productivitat i la legislació del marc laboral del sector privat es troba sota el poder absolut de la Gran Patronal, que ni en els temps més durs de la lluita sindicalista havien arribar a tenir. Res es mou sense l’opinió dels líders empresarials, amb la conxorxa del govern de torn, que fins i tot ofereixen diners públics per a deutes privades.
I ara quan el fracàs de la gestió del mercat de lliure comerç és tant patent i vergonyós, que deixa a l’aire la mediocritat i el tarannà totalitari d’aquests líders del capitalisme globalitzat. Ara, és quan s’han fitxat en l’administració pública, en els empleats de la funció pública.
Un petit reducte, que com diu Antoni Abad – president de la patronal CECOT- ” Els funcionaris desconeixen, en el seu comportament, l’eficiència, ja que no tenen incentius que els moguin a considerar els costos del que produeixen”, així propugna la creació d’un marc laboral únic i la introducció de pràctiques flexibles de personal incloent-hi l’acomiadament dels que s’ho mereixin”.
Francisco Longo – de la Direcció Pública d’ESADE, ha dit que altres actors econòmics i socials haurien d’aprofitar aquesta bretxa oberta pels empresaris, i sense rubor aconsella que haurien de ser els sindicats que actuen en el sector públic, especialment les centrals majoritàries. En aquest context, reformar en profunditats l’Administració Pública deixa de ser una qüestió de funcionaris que s’ha de dilucidar recorrrent a experts en dret administratiu. Dragar la bassa estancada de la funció pública s’ha convertit en aquest moments, ens agradi o no, en prioritat social, acaba dient.
Elperíodico 21/04/09
Malgrat tal com estan els temps caldrien accions més directes davant tot això.
Salut.
Write a comment